Després d’iniciar-se al taller familiar com a pintor de parets, Josep Ginovart es va formar a l’Escola de Mestres Pintors i a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, i l’any 1953 va marxar a París amb una beca de l’Estat francès. De retorn al país, el 1954 va fundar, amb altres artistes com Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats, el grup Taüll, que aglutinava l’avantguarda pictòrica d’aquells anys.

Amb una producció polifacètica (gravat, dibuix, cartellisme, pintura, escultura, escenografies teatrals i tapís, entre d’altres) i després d’una primera etapa figurativa, des de 1957 va practicar l’abstracció pictòrica amb obres de gran format, una clara intenció matèrica i l’ús d’elements tridimensionals aliens al món de l’art convencional. Són obres pròximes a l’assemblatge en les quals feia servir des de bidons i fustes cremades fins a caixes i material de rebuig . Al cap dels anys, va reprendre el traç del dibuix que ja havia utilitzat inicialment delimitant zones de color a la tela o traçant-hi cal·ligrafies. L’informalisme de Guinovart va incorporar la presència del paisatge mediterrani, suggerit mitjançant tons blaus i ocres càlids, i altres elements que evoquen el camp i la terra; però també va fer obres amb una acusada implicació social i política.

Des de finals dels anys cinquanta, Guinovart va dur a terme una intensa activitat expositiva i també va produir nombroses peces per a espais públics en ciutats com Palma de Mallorca, Castelldefels o Santa Cruz de Tenerife. Cal destacar les antològiques que es van poder veure al Centre Cultural Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat (1990) i La Pedrera de Barcelona (2002). Té obra en moltes col·leccions, com el Museo Reina Sofía de Madrid, el Kunstmuseum Bochum d’Alemanya, Museo de Arte Moderno de Mèxic D.F., el Fine Arts Museum of Long Island a Nova York i el MACBA de Barcelona. Des del 1994, la seva obra s’exposa de manera permanent a la Fundació Espai Guinovart d’Agramunt (Lleida).

Visita la mostra permanent
Entrar en un museu és una cosa que comença a casa, en un avió, en un tuit
Mark Wigley