Josep Guinovart

Després d’iniciar-se al taller familiar com a pintor de parets, Josep Ginovart es va formar a l’Escola de Mestres Pintors i a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, i l’any 1953 va marxar a París amb una beca de l’Estat francès. De retorn al país, el 1954 va fundar, amb altres artistes com Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats, el grup Taüll, que aglutinava l’avantguarda pictòrica d’aquells anys. Amb una producció polifacètica (gravat, dibuix, cartellisme, pintura, escultura, escenografies teatrals i tapís, entre d’altres) i després d’una primera etapa figurativa, des de 1957 va practicar l’abstracció pictòrica amb obres de gran format, una clara intenció matèrica i l’ús d’elements tridimensionals aliens al món de l’art convencional. Són obres pròximes a l’assemblatge en les quals feia servir des de bidons i fustes cremades fins a caixes i material de rebuig . Al cap dels anys, va reprendre el traç del dibuix que ja havia utilitzat inicialment delimitant zones de color a la tela o traçant-hi cal·ligrafies. L’informalisme de Guinovart va incorporar la presència del paisatge mediterrani, suggerit mitjançant tons blaus i ocres càlids, i altres elements que evoquen el camp i la terra; però també va fer obres amb una acusada implicació social i política.