Mathias Goeritz va néixer el 1915 a Danzig, Alemanya (avui Gdánsk, Polònia) i va passar la seva infància i joventut a Berlín, on va començar els estudis de medicina; aviat, però, els va abandonar per formar-se a l'Escola d'Arts i Oficis de Berlín-Charlottenburg, on es va doctorar en Filosofia i Història de l'Art. El 1936, arran de l’ascens del nazisme, va marxar d'Alemanya. Després d’un periple per diversos països europeus, el 1941 va arribar al Marroc i el 1945 a Espanya, on va treballar al costat de Joan Miró i Ángel Ferrant. L’any 1952 es va traslladar a Mèxic i s’hi va establir fins a la seva mort, el 1990.

Tot i que la pintura de la seva primera etapa està marcada per la guerra i per la influència dels grups expressionistes alemanys Die Brücke i Der Blaue Reiter, aviat evoluciona des de l’expressionisme cap a l’abstracció i incorpora l’interès per l’arquitectura. El diàleg entre pintura i arquitectura caracteritzarà la resta de la seva producció, que influirà notablement en la plàstica i l’arquitectura mexicanes contemporànies. Un dels conceptes centrals de la seva proposta estètica és l’arquitectura emocional, un corrent arquitectònic que utilitza un disseny molt net i la construcció de torres, primant sempre el sentit escultòric per damunt del funcional. Goeritz argumentava que l’arquitectura s’havia de considerar una obra d’art, en el sentit que ens convida a habitar diferents espais per poder experimentar emocions diferents.

Visita la mostra permanent
Reconstituir el desordre d’una possible ciutat. Utilitzar la maqueta no com un element de projecte sinó com una representació d’alguna cosa que ja existeix.
Jordi Colomer