Ferran Garcia Sevilla viu i treballa a Barcelona. Format en Història, Belles Arts i Filosofia, aviat es va interessar per textos de teòrics de la ciència i de filòsofs com Ludwig Wittgenstein, i es va situar com un nom destacat en la primera generació d’artistes conceptuals catalans. Amb obres experimentals i de crítica política, i amb una mirada posada en els límits de la imatge i la seva representació, va explorar la performance, el cinema, la fotografia, el body art i la textualitat. A finals dels setanta, com altres artistes de la seva generació, va incorporar la pràctica pictòrica, a la qual va aplicar un ampli bagatge teòric i vivencial resultat de lectures i viatges, i també del seu coneixement de diversos sistemes filosòfics. El seu llenguatge pictòric integra conceptes procedents de la física, la cosmologia, la mística i la història del coneixement. Si els seus primers quadres, d’inscripcions gestuals sobre fons empastats, remetien a l’informalisme, amb els anys ha abandonat les textures per centrar-se en les grans superfícies de color sobre les quals construeix una iconografia pròpia.

Garcia Sevilla ha exposat en nombroses institucions i museus. Als anys vuitanta es va situar a l’escena internacional, juntament amb artistes com Juan Muñoz, Cristina Iglesias, José María Sicilia i Miquel Barceló, exposant a França, Anglaterra, Irlanda i el Japó. Va participar en les biennals de París (1977), Venècia (1986) i Sâo Paulo (1996), i a la Documenta de Kassel (1987). Entre les seves exposicions, destaquen les del MACBA de Barcelona (1996), l’IVAM de València (1998), el Malmö Konsthall (1998), la Fondation Cartier de París (1999), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (2001) i l’Irish Museum of Modern Art de Dublín (2010). Té obra a les col·leccions del Museo Reina Sofía de Madrid, el Museo Patio Herreriano de Valladolid, la Fundaçâo Museu de Serralves de Porto, Les Abbatoirs FRAC Midi Pyrénées de Tolosa, el Centre Pompidou de París i el MACBA de Barcelona, entre d’altres.