Jordi Galí va néixer a Barcelona el 1944. Avui viu i treballa a l’Empordà. En el tombant dels anys seixanta i setanta, amb Antoni Llena, Àngel Jové i Sílvia Gubern van formar un col·lectiu molt actiu i obert a l’art pobre i a les noves tendències d’art efímer. Galí va experimentar amb una figuració propera a l’estètica pop amb incursions en el dibuix automàtic i en els objectes pobres. La seva obra mostrava influències dels moviments contraculturals sorgits als Estats Units (Burroughs, Marcuse, Ginsberg). Amb el temps, es va desplaçar cap a una pràctica pictòrica més gestual i matèrica.

Va participar en diverses mostres de l’eclosió de l’art conceptual i pobre a Catalunya. Sala Amadís de Madrid (1967), Jardí del Maduixer (1969-1970) conjuntament amb Àngel Jové, Sílvia Gubern i Antoni Llena (lloc vivien i treballaven aquests artistes), Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Barcelona (1969), galeria Aquitània de Barcelona (1970) i Petite Galerie de Lleida (1968 i 1969).

Visita la mostra permanent
Penso que una obra d’art hauria de deixar perplex l’espectador, fer-lo meditar sobre el sentit de la vida
Antoni Tàpies