En paral·lel als estudis de Belles Arts a la Universitat del País Basc, l’any 1979 va crear, amb Juan Luis Moraza, el Comité de Vigilancia Artística (CVA), un col·lectiu d’art conceptual que va dur a terme accions, objectes i textos com una reflexió a l’entorn del sistema de l’art en el context contemporani. El CVA va estar actiu fins al 1985. Als anys noranta María Luisa Fernández es va traslladar a Vigo, on va iniciar una etapa de docència universitària, alhora que desenvolupava una producció artística objectual i pictòrica que sovint qüestiona el lloc de representació de la figura de l’artista i, en especial, de les dones. Amb un llenguatge proper al postminimalisme, al registre conceptual i a la tradició escultòrica basca, les seves obres incorporen, sense renunciar a la ironia i a l’humor, jocs de paraules i dobles sentits, així com una presència recurrent de la natura.

Com a CVA va exposar a la Casa d’Espanya de París (1980) i a la sala Metrònom de Barcelona (1983), entre d’altres espais. Al cap dels anys, cal destacar les exposicions retrospectives de la seva obra presentades a l’Azkuna Zentroa de Bilbao i al Museo de Arte Contemporáneo de Vigo (2014), i al Centro Alhóndiga de Bilbao (2015). La seva obra es troba en col·leccions com la del Museo Reina Sofía de Madrid, la Fundació “la Caixa” de Barcelona, l’Artium de Vitòria-Gasteiz i el MACBA de Barcelona.

Visita la mostra permanent
L’or no s’associa amb la brutícia. I l’or, com els diamants, és un material exalçat. Té un grau d’abstracció tal que et situa –si el fas servir artísticament– en un nivell encara més elevat.
James Lee Byars