Jordi Colomer
Colomer treballa en el camp de l’escultura i les instal·lacions, les fotografies i el videoart, i tota la seva activitat està tenyida d’un marcat sentit performàtic que posa a prova, a través d’accions, els usos habituals de l’arquitectura i l’espai urbà. Colomer s’interessa pel sistema de representacions de la ciutat i la nostra capacitat per subvertir-lo. D’aquesta indagació sorgeixen temes subjacents com el nomadisme, la perifèria, l’imaginari popular, l’humor, la comunitat, la provisionalitat, la ficció i la utopia.
Va ser el representant del pavelló espanyol a la 57a Biennal de Venècia (2017), comissariat per Manuel Segade, amb el projecte ¡Únete! Join Us!. Des de 2018 impulsa, amb el poeta Eduard Escoffet i la productora Carolina Olivares, La Infinita, laboratori de creació i lloc de trobada entre arts visuals i arts en viu, basat a l’Hospitalet de Llobregat. El seu treball s’ha exposat en nombrosos museus, centres d’art i biennals, com el Museo Reina Sofía i Matadero, Madrid; Jeu de Paume i Centre Georges Pompidou, París; Belvedere 21, Viena; Bronx Museum of the Arts, Nova York; Arte Alameda, Ciutat de Mèxic; Manifesta 10, Sant Petersburg, Rússia; Manifesta 12, Palerm, Itàlia; 7a Biennal del Mercosur, Porto Alegre, Brasil; MAAT, Lisboa; Bozar i Argos, Brussel·les; o ZKU, Zentrum für Kunst und Urbanistik, Berlín.
Colomer va cursar estudis d’Art a l’escola Eina, d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona, i d’Arquitectura a l’ETSAB. Ha treballat també com a escenògraf en les obres Olga Sola (Joan Brossa), Final de partida (Samuel Beckett), Perfect Lives (Robert Ashley), Carta als actors (Valère Novarina).
Obres a la Col·lecció
