Jordi Cerdà neix a Barcelona l'any 1949, on viu i treballa. Estudia pintura i disseny a l'Escola Massana i es llicencia en Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Completa la seva formació amb estudis d'Arquitectura i Filosofia.
La seva primera exposició, l'any 1968, tendia al minimalista i reunia pintures, dibuixos i gravats.
A principis dels anys 70 comença a treballar en l'elaboració de la imatge, i s'incorpora dins l'esfera catalana pròxima al conceptual, junt a artistes com Eugènia Balcells, Sílvia Gubern, Carles Pujol, Àngel Jové, Antoni Llena, Benet Rossell o Àngels Ribé. La reflexió teòrica sobre l'art i la seva representació constitueixen l'eix de les seves intervencions.

Al mateix temps, realitza films experimentals, una activitat que serà força productiva dins de la seva trajectòria, i crea fotomuntatges, performances, accions i instal·lacions. Com altres artistes conceptuals catalans, treballa també amb l'objecte, herència del dadaísme, el pop i el nou realisme.

Durant els anys 80 i 90, la seva obra es torna més reflexiva, especialment pel que fa als conceptes d'espai, temps, l'art i els medis de comunicació, prenent força els aspectes purament lingüístics. Durant els últims anys, la seva obra s'ha centrat en relectures d'imatges de la història de l'art i en reflexions sobre temes com el museu com a institució.

En paraules de la crítica d'art Pilar Parcerisas : "Extremadament metòdic i pulcre en la seva tasca, la seva obra constitueix un encavalcament continuat de relectures sobre el fet pictòric, amb tota la seva càrrega iconogràfica i convencional, de vegades des d'una perspectiva irònica, crítica o de constatació, deixant sempre algun punt sense resposta per posar a prova l'agudesa de l'espectador. […] Tot l'esforç de Cerdà s'encamina a elevar a la categoria de signe allò que és real. […] A la major part d'aquestes suites és una constant la presència del quadre dins el quadre, produint a vegades un efecte de redundància, com en el cas dels afusellaments del 2 de maig o la Maja desnuda de Goya, mentre que en d'altres destaca més la situació de «fora de context» i contraposició de realitats, com la urbana i la rural en el cas de l'Angelus de Millet" (Pilar Parcerisas, 1986).

Visita la mostra permanent
Podria ser el meu dormitori (o una cosa semblant). Fins i tot les mateixes característiques tècniques: totes les parets i volums construïts en aquest mòdul de tela crua per a pintors on mesurar-me i mesurar-nos.
Pep Agut