Imagen

Aquest projecte investiga les històries i els llegats de la inversió britànica en les mines de nitrat de Xile des de final segle XIX fins a començament segle XX, i la implicació en el seu tràfec mundial. A través de l’exploració de llocs, artefactes i imatges, el projecte traça la ruta del nitrat des del seu estat natural de mineral, processat en les oficinas (fàbriques) del desert d’Atacama, a la mercaderia i el valor borsari transportat per esdevenir, finalment, una part del llegat material i simbòlic de les mansions i hisendes de les rodalies de Londres. Aborda una nova documentació audiovisual de paisatges geogràficament diversos però històricament relacionats, de camps de nitrat llunyans i districtes financers metropolitans, tot plegat acompanyat d’una anàlisi de la seva cultura material i interpretació d’imatges i textos arxivats en institucions nacionals, regionals i locals.

Fitxa tècnica

Any de publicació:
2014
Autor:
Col·lecció:
Altres
Suports:
Pàgines:
176
Il·lustracions:
85
Línia editorial:
Exposicions
Disseny:

Disseny de Hermanos Berenguer
 

Aquest llibre ha estat seleccionat per al Premi al Millor Llibre de Fotografia 2015 en el marc del festival PhotoEspaña, s'ha inclòs en l'exposició Los mejores libros de fotografía del año i ha estat guardonat amb el Premi LAUS 2015 de bronze.

Edicions:
Spa 978-84-92505-53-1
Eng 978-84-92505-66-1

Imatges

Selecció del catàleg "Xavier Ribas. Nitrato" pàgines 12 i 13
Selecció del catàleg "Xavier Ribas. Nitrato" pàgines 28 i 29
Selecció del catàleg "Xavier Ribas. Nitrato" pàgines 58 i 59
Selecció del catàleg "Xavier Ribas. Nitrato" pàgines 64 i 65
Selecció del catàleg "Xavier Ribas. Nitrato" pàgines 90 i 91
Selecció del catàleg "Xavier Ribas. Nitrato" pàgines 110 i 111
Selecció del catàleg "Xavier Ribas. Nitrato" pàgines 122 i 123
Selecció del catàleg "Xavier Ribas. Nitrato" pàgines 134 i 135
Selecció del catàleg "Xavier Ribas. Nitrato" pàgines 158 i 159

Continguts relacionats

Vídeos

Àudios

Visita comentada a l'exposició "Xavier Ribas. Nitrat"
M’agrada treballar amb allò que s’acostuma a dir "herència cultural", però els materials que faig servir són molt banals, com clixés, com blocs de sucre, portes, cuscús, catifes, documents oficials.
Latifa Echakhch