Imagen

El model agonístic de democràcia postulat per Chantal Mouffe defensa que la política democràtica consisteix a transformar l'antagonisme social en agonisme, és a dir, transformar la lluita entre enemics en una lluita entre adversaris. Això implica el reconeixement de la impossibilitat d'un consens sense exclusió, cosa que obliga a mantenir viva la controvèrsia inherent a la democràcia.

En aquest volum l'autora presenta diverses de les seves tesis essencials, i arrenca amb una crítica a nocions essencialistes de la identitat i la subjectivitat com a fonament de tota política democràtica. També estableix un debat que intenta vincular la teoria política i les pràctiques artístiques i culturals, relacionant algunes de les tesis del seu llibre El retorno de lo político i el seu treball sobre Carl Schmitt amb els límits del liberalisme. L'últim dels escrits, del 2006, defensa les pràctiques artístiques d'intervenció política sorgides en els darrers anys. En aquest sentit, planteja que aquestes formen part de l'ampli moviment crític amb els efectes socials del capitalisme global, afins al programa de la democràcia radical i que contribueixen a donar visibilitat a la dissensió davant l'hegemonia dominant.

M’agrada treballar amb allò que s’acostuma a dir "herència cultural", però els materials que faig servir són molt banals, com clixés, com blocs de sucre, portes, cuscús, catifes, documents oficials.
Latifa Echakhch