Luis Claramunt. El viatge vertical

La Rambla, la plaça Reial, la Barceloneta són els primers espais que defineixen una cartografia vital en què Luis Claramunt (Barcelona, 1951 – Zarautz, 2000) s'instal·la per conèixer el món, després d'abandonar l'ambient familiar burgès. Als anys vuitanta se'n va de Barcelona, i Sevilla, Marràqueix, Bilbao i Madrid es convertiran a partir d'aleshores en escenaris per a la seva pràctica artística. Claramunt viatja cap al sud, però a diferència de viatgers anteriors, no el mou cap afany de romanticisme ni d'exotisme; la seva recerca s'aparta del simbolisme i dels paradisos. En la seva confrontació amb la realitat, passa hores i hores recorrent carrers, repenjat en les barres de bars i cafès, sense parar de mirar i deixant que siguin els llocs i entorns humans els que parlin.

Si bé a Claramunt se'l coneix gairebé exclusivament com a pintor, Luis Claramunt. El viatge vertical presenta una àmplia selecció d'obres, des de pintures, dibuixos i fotografies fins a llibres autoeditats, que va fer entre principis dels anys setanta i finals dels noranta. El catàleg inclou els textos de Nuria Enguita Mayo, comissària de l'exposició, Ángel González, Carles Guerra, Teresa Lanceta i Francisco Rivas, i il·lustra profusament cada una de les etapes de l'artista.