Tinta Fina

 

En els projectes de Tinta Fina, el dibuix i el relat gràfic hi són sempre presents però amb usos ben diversos. En alguns dels seus últims treballs, el dibuix li serveix per aproximar-se a un context o a unes persones concretes com a estratègia per facilitar la conversa i la relació. Aquests dibuixos poden formalitzar-se en cartes –que provoquen preguntes i diàlegs–, dibuixos –que intenten reconstruir la memòria oral d’un context– o notes i relats gràfics de vivències de la mateixa artista.

Tinta Fina ens proposa un joc de cartes que vol ser un detonant de converses i de relats on fer volar la nostra imaginació. Les cartetes relatores estan compostes per dibuixos que ens proposen lectures totalment obertes. En aquest cas, són dibuixos que l’artista ha fet pensant en situacions quotidianes durant el seu confinament i que ara utilitza per fer-se preguntes sobre el futur. És un altre sistema per activar el pensament i la imaginació buscant maneres diferents d’entrar en diàleg amb un mateix o amb els altres. Aquí hi té cabuda la ficció, l’especulació i l’intercanvi d’idees des d’allò més proper i quotidià fins a allò més existencial.

Amb aquest exercici, l’artista ens convida a fer-nos el nostre propi joc de cartes, inventant-nos dibuixos que obrin la imaginació i que ens ajudin a respondre preguntes. A cada partida, en què podem crear noves regles de joc, ens deixarem sorprendre per noves narracions, reaccionant a l’estímul del dibuix i a la relació entre les imatges.