Joan Manel Pérez es defineix com a grafista i dibuixant. L’aplicació del seu traç la podem veure vinculada al món editorial, la música, el cartellisme, o en propostes més personals, algunes utilitzant el fanzín com a suport. Alguns trets característics de les seves imatges serien la influència de la gràfica de les lluites obreres i l’ús de l’apropiacionisme de l’imaginari popular per tractar temes polítics d’actualitat amb ironia i humor.

El creador ens proposa introduir una frase incompleta a les nostres converses. Aquestes frases ens fan pensar i compartir idees sobre el món en què vivim, del qual no vol deixar fora la veu dels infants i dels joves. Un exercici de diàleg en què, amb les respostes que obtinguem, els hem de retornar un dibuix. Així s’activa l’exercici de donar forma a les idees i fer-les palpables, ja siguin més abstractes o més concretes, gràcies a la introducció del dibuix com una eina més en les nostres formes de relació i comunicació. Com a resultat, tenim un conjunt de dibuixos que completen la frase inicial i que, de nou, generen noves associacions, narracions i diàlegs inesperats entre si.

Joan Manel Pérez ens convida a introduir el dibuix com un element més en els nostres diàlegs i així aprofitar-ne el potencial per obrir imaginaris i apropar-nos al món de les idees i la paraula a través de la interpretació, propera i enigmàtica alhora, de la imatge.

Altres propostes

L’essència del fragment i del mòdul té un ressò profund en el meu treball.
Pep Agut