Sàvia/Saba Itxaso Corral Arrieta
[... dono voltes a com deixar-me trobar pel flux que em portarà a escriure i recordo el paràgraf que vaig redactar fa temps. Te’l llegeixo mentre esperem que se’ns aparegui el text d’avui: «Els tallers familiars es fan els matins de dissabte i diumenge, i tenen una energia molt particular, un temps pausat, destempsat, sens dubte gens prime time. El museu descansa. És molt bonica aquesta sensació d’estar ocioses, fora del focus del que és rellevant, fora d’una determinada productivitat. Però em pregunto fins a quin punt el museu es commou, s’estova amb les vibracions emeses per totes les activitats que fa, especialment les dirigides a un públic no adult. De quina manera es pot anar observant, acompanyant i sintonitzant amb aquells lleus estremiments que fan que el museu, ho vulgui o no, sigui realment un organisme viu que s’interrelaciona. El temps torna a ser clau: ¿qui té temps per perdre, passejar deixant-se portar per les restes i els rastres que van dibuixant aquestes presències destempsades, que activen i ressonen en freqüències no tan visibles?» Sembla que ja és aquí; hi ha alguna cosa que es vol escriure...]
L’Hugo té cinc anys, i quan se li pregunta el nom diu que és Rayo Veloz. Ha vingut al taller vestit amb unes mans gegants de Hulk. Parlem del xiclet, de la seva composició i procedència; descobrim que en els seus orígens hi està implicada la saba d’un arbre originari de Mèxic i Amèrica Central. Marina, l’artista que acompanya el taller, pregunta: «¿Sabéis qué es la savia?» L’Hugo diu: «La sabia es la abuela, una sabia es una abuela.» En aquest moment tinc una experiència espaciotemporal estranya, un tomb, una pèrdua de la línia contínua, un ser allà juntes esfèriques, les que hi som i les que han brotat de la boca de l’Hugo, les sàvies, les àvies, i, com passa sovint en aquests tallers, sento que he après-recordat alguna cosa fins a la medul·la. La savia, la sabia, las savias, las sabias... aquest mantra em batega pel cos. La saba (savia), líquid espès que circula pels vasos conductors de les plantes per nodrir-les; saba bruta, que travessa la força de la gravetat enfilant-se des de les arrels atreta per forces intramoleculars. La sàvia (sabia), etimològicament plena de sabor, saborosa, coneix, intueix, percep, desxifra. La sàvia, la saba (savia), energies, forces, sucs, sucs de fruita, «su alegría es la sav/bia de la casa».
Em ve a la ment la imatge del museu per on circulen sabes vitals sucoses que el mesclen, l’interconnecten més enllà de si mateix i del seu organisme-circuit. Les preguntes broten: què considerem nutrients, com es pren i es té cura de l’aliment i de les seves regeneracions, com es modifiquen les forces de gravetats que fan aparèixer teixits vasculars circulants, tentaculars, mutants. Quines savieses recorren l’espai del museu, quines són les boques de les que emanen els coneixements, quines intuïcions arriben al corrent de sabes que el mantenen viu, quines sàvies prenen les sàvies decisions...
L’instant passa, l’Hugo respira, les sàvies s’esvaeixen (però resten) i la saba de l’Art viscut es barreja amb les partícules solars de diumenge.
Itxaso Corral Arrieta, artista performativa, investigadora i educadora.
