Fons Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari

Història del productor:

Video-Nou és un col·lectiu de Vídeo Social que nasqué a Barcelona al 1977 en el context del VII trobada Internacional Abierto de Video organitzada pel CAYC i celebrada a la Fundació Miró. Video-Nou (1976-79) i el Servei de Vídeo Comunitari (la seva continuació del 1980 a 1983) presenten un singular interès per les seves formes de reivindicar una comunicació que reforçava l'autonomia social a través de les pràctiques audiovisuals. Video-Nou fou partícip d’un moment històric privilegiat del que en va traçar un interessant creuament entre l'estètic, el social i el polític.

El col·lectiu Video-Nou estava format per Carles Ameller, Genís Cano, Albert Estival, Xefo Guasch, Marga Latorre, Pau Maragall, Luisa Ortínez, Lluïsa Roca i Joan Úbeda. Servei de Vídeo Comunitari el formaren Francesc Albiol, Carles Ameller, Esteban Escobar, Albert Estival, Núria Font, Xefo Guasch, Pau Maragall, Maite Martínez, Lluïsa Roca, Josep Mª Rocamora i el propi Joan Úbeda.

Del 1974 data la primera experiència espanyola de vídeo amb fins comunitaris, la de Cadaqués Canal Local a la que segueix Barcelona Districte I al 1976. Amb el portapak, equip portàtil de vídeo introduït per l'animador d'aquests canals, Antoni Muntadas, es van fer les primeres gravacions de Video-Nou. El col·lectiu avançava el reflex local de tot aquell ambient, del qual era directament hereu: el vídeo no com a un medi d'expressió, sinó com un medi de servei a altres iniciatives a través de la intervenció audiovisual. --

Història arxivística:

Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari va ser format pels integrants del col·lectiu Vídeo Nou/Servei del Vídeo Comunitari des de 1977 fins l’any 1982. Quan el Servei de Vídeo Comunitari es va dissoldre al 1983, una part important de l'arxiu va passar a Intervisual, la cooperativa fundada per Pau Maragall, antic membre de Video-Nou. L'any 1988 l'arxiu va passar al TRA (Taller de Realitzacions Audiovisuals) dirigit per Carlos Pastor. Quan Carlos Pastor es va traslladar a València, es va endur amb ell tot el material de Vídeo-Nou i el va custodiar a casa seva durant dos anys. Més tard alguns membres del Servei de Vídeo Comunitari van veure la necessitat de recollir-lo, el van anar a buscar a València i el fons va passar a la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra.

Alguns membres del col·lectiu van fer una proposta a Manolo Bortal de dur a terme la restauració dels vídeos. A partir de la investigació de Desacuerdos, Marcelo Expósito va contactar amb Carles Ameller i el MACBA va decidir restaurar els vídeos i incorporar l'arxiu de Vídeo-Nou. Els vídeos van ser restaurats i es va fer el traspàs al arxiu del MACBA de la part documental. A partir d'aquell moment diversos membres de Video-Nou i Servei de Vídeo Comunitari van augmentar l'arxiu amb documents i material que havien conservat pel seu compte. L'any 2012 i al 2021 es van incorporar nous materials documentals relacionats amb el fons, entregats per Lluïsa Roca i Luisa Ortínez. L'any 2020 es va començar la catalogació i digitalització del fons que es va incorporar al catàleg del web del MACBA l'any 2022. Així mateix, aquest mateix any s'inicia la incorporació de tots els materials digitalitzats al Repositori Digital del MACBA.