Fons Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona (1959-1967)

Història del productor

El Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona es va crear el 1959 com a una societat mercantil gràcies a la iniciativa d'un col·lectiu de personatges com el crític i historiador de l'art Alexandre Cirici Pellicer i Cesáreo Rodríguez Aguilera entre d'altres, amb l'objectiu de difondre i impulsar l'art contemporani català. El 21 de juny de 1960 s'inaugura la primera exposició a la Cúpula del cinema Coliseum, en un local cedit pel FAD. Es realitzaran un total de vint-i-tres exposicions amb artistes del moment tant individuals com col·lectives. Entre els artistes cal destacar: Moisès Villèlia, Antoni Bonet, Ángel Ferrant, Jean Fautrier, Albert Ràfols-Casamada, Romà Vallès, Jordi Curós, Josep Maria de Sucre o August Puig.

L'obertura del museu va suposar la fita màxima d'un seguit de passos per impulsar l'art contemporani que va començar amb la creació del Club 49 i, el 1953, la Asociación de Artistas Actuales (AAA), la qual organitzava els Salones de Mayo. De fet, els estatuts de l'AAA ja preveien la creació d'un museu d'art contemporani.

Tot i l'impuls donat, el febrer de 1963 es va realitzar l'última i polèmica (pel seu compromís polític) exposició itinerant "L'art i la pau". L'exposició, d'un compromís polític evident, topa amb les idees del règim polític del moment. Aquest fet, juntament amb les dificultats per trobar un local adient i un suport econòmic, van complicar l'evolució del Museu. Després d'un llarg període de negociacions amb la Diputació de Barcelona entre 1962 i 1966 perquè recolzés la institució, la societat es va liquidar i el 1967 les obres van passar a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, instal·lat al castell del municipi. Tot i la voluntat de donar una continuïtat al museu creant una secció específica d'art contemporani al nou emplaçament el projecte va perdre el seu impuls inicial.

Als anys vuitanta l'Ajuntament de Banyoles va prendre el relleu en la iniciativa de crear un museu d'art contemporani que havia d'incloure els artistes actius als Països Catalans (idea que també es perfilava en el Museu dels anys seixanta) i, tot i que no es va arribar a formalitzar el projecte, si que es va revifar la necessitat de tenir un museu d'art contemporani a Catalunya que finalment es concretaria el 1995 quan s'inaugura l'actual MACBA a Barcelona.

Història arxivística

Aquest fons es va crear a partir de la documentació que generava el Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona (1959-1967) (correspondència, actes, estatuts, etc.), les activitats que s'hi portaven a terme i la documentació que es recollia considerada d'interès sobre el mateix Museu o sobre institucions paral·leles en el temps com el Salón Femenino de Arte Actual (reculls de premsa).

Es dedueix que la direcció del Museu va conservar documents de la Asociación de Artistas Actuales que organitzava els Salones de Mayo, ja que aquesta institució està relacionada amb la creació del Museu.

Amb la liquidació i el traspàs del Museu, diferents membres que havien constituït la direcció van conservar part del fons i el van completar amb documentació d'altres entitats que suposaven una continuació en la seva idea de museu com la Sección de Arte Contemporáneo de la Biblioteca-Museo Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i el Museu d'Art Contemporani dels Països Catalans a Banyoles.

La documentació es va dispersar i es reunificà posteriorment mitjançant l'adquisició del material dispers per part del MACBA. Una part és una donació de Daniel Giralt-Miracle (director de l'actual MACBA entre 1988 i 1994) que a la vegada va rebre el material de Maria Dolors Orriols (involucrada en la creació i gestació del Museu). L'altre donant identificat fou Cesáreo Rodríguez Aguilera, un altre dels responsables de la creació del Museu i autor de bona part dels documents del fons.

El material d'aquest fons es va reunificar en motiu de l'exposició commemorativa "El Museu d'Art Contemporani de Barcelona. 1960 - 1963" realitzada entre el 28 de març i el 26 de maig de 1996, amb la intenció d'homenatjar el seu antecessor més immediat. La ubicació actual del fons és l'Arxiu del Centre d'Estudis i Documentació del MACBA. Anteriorment al 2007 el fons es trobava a la Biblioteca del mateix centre.