Imatge
-

El Fons Grup de Treball permet documentar pràcticament tots els projectes que va fer aquest col·lectiu d’artistes i intel·lectuals, que entre el 1973 i el 1977 va desenvolupar una pràctica artística amb un marcat caràcter antifranquista en l’àmbit de l’art conceptual. Els materials documentals de conceptualització de les seves obres, les fotografies i altres mostres i elements de difusió de les exposicions i les presentacions dels seus projectes complementen les obres de Grup de Treball presents a la Col·lecció MACBA.

Grup de treball (1973-1975), que va reivindicar la funció social de l'art mitjançant l'acció creativa, és un dels col·lectius més rellevants de l'art conceptual a Espanya.

Història del productor

Grup de Treball sorgeix de la col·laboració de una sèrie d'artistes per a l'elaboració d'un projecte en comú. Un col·lectiu heterogeni de creació, opinió i acció que suposà un punt d'inflexió al marc de la cultura catalana demostrant interès per allunyar-se de les pràctiques artístiques convencionals i des d'un llenguatge conceptual, per aproximar-se a un corrent crític en el qual l'art havia de complir una funció eminentment social.

Aquest compromís de l'artista i la societat, s'ha d'entendre en el context dels últims anys del franquisme i de la situació a Catalunya, l'aïllament internacional i la repressió. Una situació en la que emergien les teories marxistes, especialment presents en la creació artística de la dècada dels seixanta i principis del setanta.

Resulta complicat establir una relació dels artistes que integren el grup ja que no va ser una col·laboració tancada, sinó més aviat un punt de convergència d’idees de diferents creadors que, en determinat moment treballaren de manera conjunta. Una relació dels principals noms en funció del grau de participació i constància dins del grup seria: Francesc Abad, Jordi Benito, Jaume Carbó, María Costa, Alicia Fingerhut, Xavier Franquesa, Carles Hac Mor, Inma Julián, Antoni Mercader, Antoni Munné, Muntadas, Josep Parera, Santi Pau, Pere Portabella, Àngels Ribé, Manuel Rovira, Enric Sales, Carles Santos, Dorothée Selz i Francesc Torres. També van participar Ferran Garcia Sevilla, Carlos Pazos, Josep Ponsatí, Robert Llimós, Miquel Cunyat, Olga Pijuan i Jaume Sans. Alguns autors, com Victòria Combalía o Lluís Utrilla inclouen a Alberto Corazón i Simón Marchán Fiz.

Es considera que la segona etapa s'inicia amb la participació a l'Institut Alemany de Cultura de Barcelona, durant el curs 1973/1974, en el marc de la qual es generaren projectes dirigits a l'art i el seu context els quals es presentaren sota el títol de “Nuevos Comportamientos Artísticos” a Madrid.

A l'any 1975 va tenir lloc la dissolució del grup. Després de la mort de Franco, la progressiva introducció de principis democràtics anul·lava ja el seu caràcter reivindicatiu contra la repressió del règim dictatorial al mateix temps que es començava a configurar un sindicat d'artistes plàstics.

Història arxivística

El fons esta construït per materials recollits per Antoni Mercader durant el període de l'activitat del grup. Així com pels documents generats en la preparació de l'exposició monogràfica Grup de Treball celebrada al Museu d'Art Contemporani de Barcelona del 10 de febrer a l'11 d'abril de 1999.

Fitxa tècnica

Autor:
Número de registre:
A.GTR.F
Idioma:
Castellà, Català, Alemany, Francès, Anglès
Descripción:

1,89 m (6 capses, ca. 511 unitats documentals, paper, fotografies, negatius, transparències, disc digital)

Data:
1972-1999
Crèdit:

Col·lecció MACBA. Centre d'Estudis i Documentació. Fons Grup de Treball