Ignacio Uriarte va néixer i créixer a Alemanya. Després d’una primera  etapa formativa i professional en administració d’empreses a Alemanya, Espanya i Mèxic, l’any 1998 comença estudis d’arts audiovisuals a Guadalajara (Mèxic) per centrar-se plenament en la producció artística. Des del 2007, viu i treballa a Berlín en el que ell anomena «art d’oficina». Uriarte pren les rutines d’oficina habituals com a material artístic. Els gargots automàtics que es fan mentre es parla per telèfon, el plec del full de paper abans de guardar-lo dins d’un sobre, la pols acumulada, les cartes de colors... li serveixen com a punt de partida d’un treball amb referències formals a l’art conceptual i al minimalisme dels anys seixanta i setanta. Amb una gran senzillesa formal i cromàtica, Uriarte produeix una obra gràfica i objectual de pocs elements en què compta tant el resultat final com el procés d’elaboració, sovint proper a l’artesania i centrat en la repetició d’un gest.

Ha presentat el seu treball en espais com el Centro Galego de Arte Contemporánea de Santiago de Compostel·la (2007), Capella de Sant Roc de Valls (2008), Kunstverein Arnsberg d’Alemanya (2010), Arts Santa Mònica de Barcelona (2011), The Drawing Center de Nova York (2013), Leopold Hoesch Museum de Düren (2018) i Museum Ostwall de Dortmund a Alemanya (2022). Té obra en col·leccions com la de la Fundació “la Caixa” de Barcelona, Col·lecció la Panera de Lleida, Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León, Artium de Vitòria, FRAC Lorraine de Metz, Berlinische Galerie de Berlín, Museum Ludwig de Colònia i MACBA de Barcelona.