Aníbal López
Pioner de l’art d’acció a l’Amèrica Central, Aníbal López va destacar per les seves accions extremes i per les intervencions urbanes disruptives. En les seves accions i pràctiques performatives aconseguia implicar l’espectador en les tensions socials i polítiques del seu context d’origen. El seu treball es mou entre l’art conceptual i el minimalisme dels anys seixanta i setanta, i l’ètica revolucionària de les guerrilles llatinoamericanes. Les seves accions, sovint situades en el límit de la llei, mostren la falsedat i el nihilisme de les convencions socials i la simbologia política, alhora que denuncien la militarització del seu país i la necessària pertinença ètnica. Des de finals dels anys noranta, va signar moltes de les seves accions artístiques com a A-1 53167, el número del seu document nacional d’identitat, com una crítica activa de la manera en què els codis d’informació han acabat usurpant la identitat.
Entre les seves exposicions individuals, destaquen les presentades al Museo de Arte Moderno de Guatemala (1999), Centro Cultural de España de San José de Costa Rica (2003), Galleria Civica di Arte Contemporanea de Trento (2006), Centro Cultural de España a Guatemala (2011) i Associazione Prometeo per l’Arte Contemporanea de Lucca, Itàlia (2002, 2003, 2012). Ha participat en mostres col·lectives internacionals com les biennals de Venècia (2001) –on va ser guardonat amb el Lleó d’Or–, de Praga (2003), de Porto Alegre (2007), de Pontevedra (2010) i la Documenta de Kassel (2012).
Obres a la Col·lecció
