Format a l'Escola Llotja i l'Escola Massana de Barcelona, professionalment va estar vinculat al col·lectiu artístic Grup Usquam i a l'Escola Massana, on va ser docent fins a la seva mort prematura, als 47 anys. Amb una obra clarament escultòrica, l'interès pel color blanc i el de la fusta i per les formes orgàniques va determinar la seva producció. Clarament influït per l'esperit dadà, acostumava a treballar amb objets trouvés. Si bé inicialment, als anys vuitanta, va produir petites maquetes i artefactes eòlics (les anomenades Panòplies eòliques) i aquàtics destinats a ser moguts pel vent i l'aigua, més endavant va crear escultures que s'adaptaven al cos humà. Aquests treballs van marcar la incorporació del cos a la seva obra, un fet que va donar lloc a les sèries aplegades sota els títols Models d'ús i Arqueologies d'artista. Si la primera abordava la producció d'objectes que ajudaven a complir un desig que li havien confiat persones concretes, la segona consistia en instal·lacions construïdes amb petits elements de feltre i fusta. Es tracta d'objectes amb formes que remeten al cos humà, però també a la noció de pròtesi: podrien ser alhora instruments de plaer i de tortura. L'artista els vinculava a la recerca formal reivindicant-ne una lectura entre poètica i irònica.

Va presentar exposicions individuals a galeries de Barcelona i altres ciutats, i en espais com el Château de Taurines d'Aveyron (1991), Palau Robert de Barcelona (1992), Musée de Valence (1993), Tours Narbonnaises de Carcassona (1995), Col·legi d'Aparelladors de Barcelona (1997), CIRCA de Mont-real (1999) i Sala H-AAC de Vic (2001). Entre les seves retrospectives, destaquen la que li va dedicar l'Escola Massana de Barcelona (2012) i el MAC Sales d'exposició de Can Palauet de Mataró (2016). La seva obra es troba en col·leccions com la del FRAC Midi-Pyrénées, el Museu d'Art de Granollers, el FRAC Rhône-Alpes, el CPAC Musée de Bordeaux, la Fundació "la Caixa", el Malmöhus Museum de Malmö i el MACBA de Barcelona, entre d'altres.