Purita Pelayo (Esmeraldas, Equador) és una activista trans i figura clau en la història del moviment LGTBIQ+ a l’Equador, un dels últims països de l’Amèrica Llatina a derogar la criminalització de les relacions homosexuals. Des de llavors, ha mantingut un compromís ferm amb la lluita pels drets socials i civils de la comunitat LGTBIQ+. És fundadora de l’Asociación Transgénero Coccinelle, el primer col·lectiu LGTBIQ+ de l’Equador reconegut legalment per l’Estat el 1998. Com a presidenta fundadora d’aquesta organització durant nou anys, va consolidar el seu lideratge en el moviment. El 1997 va organitzar un grup de dones trans que exercien el treball sexual als barris La Mariscal i El Guambra de Quito, amb el propòsit que l’Estat equatorià les reconegués legalment i de contribuir a la lluita per la despenalització de l’homosexualitat. El 2017 va publicar el llibre “Los fantasmas se cabrearon”, una sèrie de cròniques sobre la despenalització de l’homosexualitat a l’Equador. Entre 2022 i 2023 va fundar el Círculo de la Memoria LGBTIQ+ del Ecuador, també anomenat Els Enchaquirados. El 2024 va publicar el fotollibre “Relámpagos bajo el puente”, amb el qual va ampliar la seva aportació a la memòria visual i documental del moviment. És responsable del primer arxiu històric, fotogràfic i audiovisual LGTBIQ+ del país, titulat “Los Enchaquirados”, que recull material de les dècades de 1980 i 1990.