Oriol Vilapuig es va formar a l’escola d’art EINA de Barcelona i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Partint d’una metodologia pròxima a l’assaig i a l’anàlisi de la tradició com allò preexistent, les seves propostes incorporen mecanismes d’apropiació, citacions, figures, textos i referències de l’imaginari col·lectiu. Amb aquests elements compon noves lògiques a l’entorn d’experiències vinculades al cos, el desig, la pèrdua, la por, el llenguatge i el pas del temps. Vilapuig es val de múltiples tècniques –des del dibuix fins a la textualitat, del collage al frottage, de l’arxiu a la literatura, del gravat a la fotografia– i sovint compon grans frescos sobre la condició humana contemporània. En tota la seva obra, les imatges actuen com a activadores de sentit.

El seu treball s’ha pogut veure a CaixaForum Barcelona i CaixaForum Madrid (2012), la Fundació Tàpies de Barcelona (2013), la Tabakalera de Sant Sebastià (2015), el Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat (2016), la Fundació Suñol de Barcelona (2017), l’Hospital de los Venerables - Sala CICUS de Sevilla (2018-2019), l’espai Halhouse de Barcelona (2019), el Museu Nacional d’Art de Catalunya de Barcelona (2020), La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona (2022) i l’Institut Valencià d’Art Modern (2023-2024). Té obra al Museu d’Art de Sabadell, la Col·lecció Fundació Banc Sabadell, el Museo de Bellas Artes de Álava, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona.