Les retícules pintades de Néstor Sanmiguel Diest equilibren l’austeritat i l’abundància de signes i figures. Aquest artista, protagonista de l’avantguarda dels anys vuitanta a Aragó, construeix les seves obres com un traçat obsessiu de línies que delimiten espais fragmentats metòdicament. Algunes parcel·len la superfície en rectangles desiguals ubicats damunt d’un text manuscrit o mecanografiat. Altres recorden l’abstracció geomètrica. En un entorn pictòric dominat, als anys vuitanta, per l’abstracció gestual i matèrica, l’obra de Néstor Sanmiguel es vincula més als artistes postconceptuals americans que preconitzen el protagonisme del signe i de la societat de consum, en una rescissió postmoderna dels principis de l’art pop. Néstor Sanmiguel construeix la seva obra com un vertader palimpsest visual.