Pintora de formació, Mari Chordà és un artista multidisciplinària, poeta, activista feminista i impulsora de múltiples projectes col·lectius socials i culturals. Formada a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, les representacions de vagines que va fer a partir de 1964 van ser pioneres en la història de l’art. El seu llenguatge pictòric, influït per la seva estada a París entre 1965 i 1967, incorpora un colorisme essencial amb colors plans molt vius i formes sinuoses no figuratives, en diàleg amb el nou realisme i el pop art. Com a resultat de la seva vivència personal, Chordà aborda temes com la sexualitat i la maternitat avançant-se a l’avantguarda feminista dels anys setanta. A partir de 1969, va començar a fer les seves escultures mòbils, concebudes per ser intervingudes i crear formes canviants. Al començament dels anys noranta recupera la seva obra artística inicial incloent-hi referències al món natural, sobretot el món marí, les quals denomina «les cetàcies».

Com a activista i feminista, ha participat en múltiples projectes col·lectius, com Lo Llar, a Amposta (que va fundar el 1968), o el bar-biblioteca feminista LaSal , un local únic a l’estat espanyol, un punt de trobada on compartir i rebre assessorament legal i sanitari. De LaSal, que Chordà va cofundar a Barcelona l’any 1977, sorgiria una editorial homònima, activa de 1978 a 1990, per visibilitzar l’escriptura feta per dones. Chordà és autora dels poemaris ... i moltes altres coses (1977), Quadern del cos i l’aigua (1978), Locomotora infidel pel passat (1988), Umbilicals (2000) i No com un so (2022). L’any 2024 es va presentar una retrospectiva de la seva obra al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona i al MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona. L’obra de Chordà es troba en col·leccions com la del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, la del Museu Nacional d’Art de Catalunya i la del MACBA.