Marc Vives és un artista versàtil, educador i productor cultural. L’exposició Es que ahora no puedo (2018) partia del seu exercici diari de natació: sortia des de la platja de la Barceloneta i s’alineava amb la muntanya de Montjuïc per mirar de comunicar-s’hi. Va traslladar aquestes experiències a un seguit de recitals càndids i intimistes i a l’acte redemptor de raspar el terra de la galeria. Això, en els anys següents, va derivar en una sèrie de fotografies, dibuixos, vídeos i àudios, juntament amb Vengo cada día por si acaso (2019), un recorregut performatiu pel Club Natació Barcelona. Emprant diversos instruments manufacturats i objectes naturals com ara un cargol de mar, Vives i Laia Estruch van escenificar Cantar l’aigua (2020) en una antiga depuradora. Seguint el camí natural de l’aigua, van guiar el públic des de la superfície fins als tancs subterranis.

Marc Vives va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona (2001). Entre 2002 i 2012 va formar part del duo artístic Bestué-Vives. Ha realitzat exposicions individuals com ara Es que ahora no puedo, a l’etHALL (Barcelona, 2018), i ha participat en diverses exposicions col·lectives i certàmens, com el Festival Sâlmon (Barcelona, 2021); La cuestión es ir tirando, al Centro Cultural de España (Ciutat de Mèxic, 2020), i el Festival Grec (Barcelona, 2020). Des de 2013 és codirector de GRAF.cat, una plataforma per a espais de creació contemporània a Catalunya. Entre 2014 i 2017 va dirigir el programa de residències de L’Estruch (a Sabadell). Més informació: marcvives.eu