Formada en el context de l’antiga Iugoslàvia, Katalin Ladik (Novi Sad, Sèrbia, 1942) va iniciar la seva trajectòria amb intervencions a la ràdio de Novi Sad (1963-1977) i amb col·laboracions com a actriu amb el grup d’avantguarda escènica Bosch + Bosch de la ciutat de Subotica (1977-1992). L’any 1992 es va instal·lar a Budapest, on viu des de llavors. A través del treball amb la veu i el cos va accedir a la performance i d’aquesta va passar a l’art visual. A més de la seva activitat teatral i radiofònica, va interpretar papers destacats en films amb directors com Miklós Jancsó, György Harag, Gábor Székely i Tibor Csizmadia. Amb una educació bilingüe en hongarès i serbi, la seva activitat literària i artística està molt relacionada amb la renovació de l'avantguarda iugoslava de finals dels anys seixanta i setanta, on hi havia una escena artística amb un major grau de llibertat i tolerància que en altres països de l’Est. Destaca també el fort component feminista del seu treball polifacètic. Més que distingir entre disciplines literàries, musicals, escèniques i visuals, l’obra de Ladik gira a l’entorn del cos, la veu i l’experimentació fonètica i poètica. Amb gran vitalitat i un fort carisma, parteix de la poesia per transferir el llenguatge poètic a altres camps creatius com la poesia visual, la performance, el body art, el mail art i l’experimentació sonora.

Des de 1973, la producció radiofònica, teatral i performativa de Ladik és extensa, així com també la seva discografia amb enregistraments de poesia sonora. Des que va participar al 10è Festival Internacional de Poesia Sonora d’Amsterdam el 1977, ha estat capdavantera de l’escena europea en aquest camp. Els seus textos han estat traduïts a múltiples llengües. A més dels poemaris, la novel·la Can I Live on Your Face? (2007) ocupa un lloc destacat en la literatura d’avantguarda hongaresa. El 2010, una exposició retrospectiva de la seva obra al Museum of Contemporary Art of Vojvodina (Novi Sad) va atreure l’atenció de la comunitat artística internacional. La seva obra forma part de diverses col·leccions com el Petöfi Literary Museum de Budapest, el Museum of Contemporary Art de Belgrad, el MoMA de Nova York, el Ludwig Museum de Colònia, el Museum of Contermporary Art de Budapest, la School of the Art Institut de Chicago i el MACBA, entre d’altres.