Jo Spence va ser una figura clau en els debats sobre fotografia, crítica de la representació i feminisme dels anys setanta i vuitanta. El 1973 va fundar amb Terry Dennett el Photography Workshop, una organització independent dedicada a l’educació, la recerca i la publicació, que incloïa un espai d’exposicions i recursos per a la producció fotogràfica. El 1982, quan tenia 46 anys, li van diagnosticar un càncer de mama i, a partir d’aquest moment vital, la seva obra va derivar cap a l’autobiografia, amb la fotografia com a eina de rebel·lió i de teràpia.

Com a part del treball del Photography Workshop, Beyond the Family Album comprèn una sèrie de panells en què Jo Spence alterna textos de caràcter autobiogràfic, fotografies personals i retalls de premsa. Partint de la reconstrucció dels fets traumàtics que se solen ometre en els àlbums de fotos familiars –morts, divorcis, conflictes, abusos i malalties–, l’artista proposa un nou enfocament de la imatge de si mateixa i dels rols que es projecten en societat. En paraules de Spence, els usos privats de la fotografia com els àlbums familiars són «construccions visuals» que no representen el propi «jo» i que tenen implicacions polítiques que afecten la nostra manera de pensar i de comportar-nos.

Remodelling Photo History, realitzat conjuntament amb Terry Dennett, és un treball de remodelació i reestructuració de la història de la fotografia, qüestionant-ne els gèneres, les pràctiques i els codis normalitzats i institucionalitzats. Constitueix una crítica al fet que el nu femení en la història de l’art es mostri tradicionalment des de la mirada masculina com a objecte passiu i de plaer. L‘obra s’emmarca dins la pràctica artística que Spence i Dennett denominen «fototeatre» i que parteix de les seves investigacions entorn de l’aportació del fotògraf Frederick Holland Day. Sense allunyar-se d’un impacte visual, són fotografies realistes preparades prèviament, imatges escenificades i construïdes, teatralitzades.