Jara Rocha (elli) treballa a través de les formes situades i complexes de distribució del tecnològic amb una sensibilitat enabé, antifa i trans*feminista. Tendeix a trobar-se en tasques d'escriptura, remediació, edició, recerca-acció i comissariat in(ter)dependent. Les seves principals àrees d'experimentació tenen a veure amb les condicions semiòtic-materials de possibilitat per a la justícia regenerativa. És membre associat de The Institute for Technology in the Public Interest (https://titipi.org/). Amb Femke Snelting ha publicat el llibre «Volumetric regemegues: Material Cultures of Quantified Presence» (Open Humanities Press, 2022) i amb Helen Pritchard treballen en els projectes The Underground Division i Queering Damage. Amb Karl Moubarak i Cristina Cochior conformen la Cell for Digital Discomfort (fellowship for situated practice BAK, 2021-22), i amb Nicolas Malevé co-edito el número 23 de la revista Concreta, titulat «La composició activa de la presència». En el 2023 va ser Fellow de InfraMantenimient a Hangar / La Virreina amb el projecte LaaS (Life as a Service), forma part de l'equip curatorial de La Capella. Anteriorment ha circulat el seu treball en contextos tan dispars com Constant Association for Arts and Mitjana, Vària Center for Everyday Technology, Massachusetts Institute of Technology (MIT), Sonic Acts, Centre Cultural d'Espanya a Lima, ZEMOS98, LUMA Arles, Goldsmiths University of London, Linnaeus University, Sandberg Instituut, Akademie Schloss Solitude, Guggenheim Bilbao o transmediale. Viu a Barcelona, on desenvolupa la seva pràctica pedagògica en ESCAC i el seu programa «Naturoculturas són Disturbis» s'emet erràticament des de la ràdio local Dublab. jararocha.blogspot.com