El treball d'Iñaki Álvarez prové de la performance i es desenvolupa en els àmbits del vídeo, la fotografia, l'art d'acció i les arts escèniques. Dos temes constants en la seva obra són el cos i la paraula. Del primer en deriva l'acció, mentre que la segona el porta a la poesia, la veu, el text i la reflexió sobre la capacitat i les limitacions expressives de les paraules.

El modus operandi d'Iñaki Álvarez té alguns punts en comú amb el col·leccionisme. El col·leccionista recrea amb la seva acció reunificadora una metonímia de la captura del tot (completar un subconjunt com a metonímia del conjunt universal). Álvarez recopila i recopila sense preocupar-se excessivament ni de les seves motivacions ni dels usos posteriors: «Primer actuo i després penso», diu. Posteriorment, juxtaposa de manera més o menys aleatòria el material recollit fins que la combinació explota per algun costat per descobrir un sentit nou o crear una mena d'atracció fascinadora i inexplicable.