Hélio Oiticica és un dels principals artistes brasilers del segle XX i un referent per a gran part de l'art contemporani realitzat des dels anys seixanta, sobretot per les seves obres d'art participatives, entorns performatius, pel·lícules d'avantguarda i pintures abstractes. Als anys cinquanta, va formar part de l'històric Grupo Frente (1954-1956) de Rio de Janeiro. El seu joc radical amb la forma geomètrica i els colors vibrants transcendia el constructivisme europeu i impregnava la seva obra d'un ritme exuberant amb ressons de la música i la poesia d'avantguarda del seu Brasil natal. A finals de la dècada de 1950, Oiticica es va convertir en una figura destacada del neoconcretisme brasiler (1959-1961), conjuntament amb Lygia Clark, Lygia Pape i el poeta Ferreira Gullar. Figura militant de la contracultura, Oiticica va posar sempre la interacció corporal per davant de l'estètica. Tant en les seves pintures habitables com en les seves instal·lacions immersives (des de les Cosmococas fins als Núcleos i als Penetráveis [Penetrables]), va explorar noves formes artístiques amb les quals desafiava l'experiència tradicional de relacionar-se amb l'art. Una pràctica suprasensorial que va continuar fins a la seva prematura mort als 42 anys.