Helen Escobedo (1934-2010) va néixer a Ciutat de Mèxic, on va viure i treballar. Als quinze anys es va començar a formar amb Germán Cueto, cubista allunyat de l'academicisme i figura clau en l'avantguarda escultòrica mexicana dels anys cinquanta. Després es va traslladar a Londres, on va estudiar al Royal College of Art i va entrar en contacte amb escultors com Jacob Epstein, Ossip Zadkine i Heny Moore. Tota l'obra d'Escobedo es pot entendre com una exploració del llenguatge escultòric en les seves múltiples potencialitats. El seu treball integrava ambients, disseny, escultura monumental, arquitectura, art efímer i els efectes humans i socials d'ubicar cossos a l'espai. Pionera d'un art ecologista i feminista al Mèxic dels anys seixanta, va entendre i practicar l'escultura com una noció veritablement expandida. En paral·lel a la seva producció, Escobedo va tenir un paper rellevant en el paisatge cultural mexicà com a directora del Museo Universitario de Ciencias y Artes (MUCA), el Museo de Arte Moderno (MAM) i l'Instituto de Investigaciones Estéticas a la UNAM.

Amb més de trenta-cinc exposicions individuals i un centenar de col·lectives, entre les seves retrospectives, destaquen les que es van presentar al Museo de Arte Moderno de Ciutat de Mèxic (2010) i al Museo de Arte Contemporáneo de Monterrey (2022). Té obres públiques a Ciutat de Mèxic, Auckland (Nova Zelanda), Jerusalem i Nova Orleans, i la seva obra forma part de nombroses col·leccions, com la del Museo Universitario de Ciencias y Arte i el Museo de Arte Moderno de Ciutat de Mèxic, el MoMA i el Guggenheim Museum de Nova York, el Cleveland Museum of Art, i el MACBA de Barcelona.