George Condo es va formar en Història de l'Art a la Universitat de Massachusetts. Després d'una faceta com a músic punk, en què el seu grup va fer de teloner a la banda Gray de Jean Michel Basquiat, es va instal·lar als primers anys vuitanta a l'East Village de Manhattan. En aquests anys, va treballar a la Factory d'Andy Warhol i, conjuntament amb Jean Michel Basquiat i Keith Haring, va impulsar el retorn a la pintura que es va viure als anys vuitanta. Amb un estil figuratiu que l'ha portat a col·laborar amb escriptors com William S. Burroughs i Allen Ginsberg, i pensadors com Félix Guattari, ell mateix ha qualificat el seu estil amb el nom de «realisme artificial», referint-se així a la fusió entre la pintura tradicional dels mestres europeus i la sensibilitat del pop-art nord-americà. Amb intervencions de colors plans i estètica pop, se sent proper a la pintura de Velázquez, Picasso, Dalí, Bacon i Pollock. Condo practica tots els gèneres pictòrics: retrats, vanitates i natures mortes, però també escultures. Amb ironia i sovint amb erotisme, traça figures dislocades i éssers bufonescos i pertorbadors, personatges esquinçats que interpel·len, d'una manera molt directa, la naturalesa de la condició humana.

Condo ha exposat continuadament des dels anys vuitanta a Amèrica i Europa. Entre les seves retrospectives, destaquen les presentades al New Museum de Nova York (2011), que va viatjar al Museum Boijmans Van Beuningen de Rotterdam, a la Hayward Gallery de Londres i a la Schirn Kunsthalle de Frankfurt; i la que es va presentar a la Phillips Collection de Washington (2017), que va itinerar al Louisiana Museum of Modern Art de Humlebaek, Dinamarca. Les obres de Condo formen part de múltiples col·leccions de museus. Entre molts altres, el Museum of Modern Art, el Whitney Museum i el Metropolitan Museum, tots de Nova York; la Tate de Londres; el Moderna Museet d'Estocolm i el MACBA de Barcelona.