Francesc Torres Monsó va ser una figura cabdal en l'evolució de l'escultura dels últims cinquanta anys a Catalunya. Amb una formació clàssica i acadèmica, va mantenir sempre una actitud irònica, crítica i atenta als esdeveniments del seu context. Grans llavis és una de les obres de mitjans dels setanta en què l'artista reprodueix fragments del cos humà en grans dimensions i treballa la tècnica dels motllos a partir de la introducció de nous materials. En aquest sentit, materials com el plàstic o la resina de polièster li van permetre crear múltiples de manera econòmica, a més de vincular el seu treball amb el qüestionament de l'obra única característic de l'art pop.