Eulalia Valldosera es va formar en pintura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i en gravat a l'Escola d'Arts i Oficis de Catalunya. Entre 1990 i 1994 va viure a Amsterdam, on es va llicenciar en Audiovisuals a la Gerrit Rietveld Academie, i entre els anys 1999 i 2000 va viure a Berlín. La seva producció s'inicia a meitat dels anys vuitanta, amb un treball conceptual sobre el cos i la pròpia representació però també sobre la percepció humana. La seva obra artística s'articula entorn del fenomen lumínic tant en un sentit físic com espiritual. Es va donar a conèixer amb instal·lacions en què la indagació amb la llum es posava al servei d'una reflexió sobre la dona, les relacions emocionals i els mecanismes de construcció del poder; des dels anys dos mil, però, ha centrat les seves propostes en la llum com a presència d'una realitat subtil i espiritual que l'artista pot copsar i en altres elements de la natura com a realitat holística.

En un primer moment, Valldosera construeix instal·lacions escèniques i performàtiques que incorporen objectes quotidians i projectors per crear situacions perceptives que posen de manifest les ombres de l'imaginari col·lectiu. Els residus, la neteja i la cura, les relacions de poder i les dependències emocionals centren les seves instal·lacions, performances i fotografies dels anys noranta. Ja als anys dos-mil, Valldosera es refereix al seu treball com un camí místic que revela la capacitat de l'artista com a mèdium i com a estudiosa dels cossos subtils que conformen els éssers i les coses. S'ha fixat en el canvi climàtic, l'aigua, els plàstics contaminants i altres aspectes holístics de la realitat, entenent la pràctica artística com una via d'autoconeixement.

Ha presentat els seus treballs més singulars en biennals internacionals com les de Kwang-ju a Corea del Sud (1995), Sidney (1996), SITE Santa Fe a Nou Mèxic (1997), Istanbul (1997), Johannesburg (1997), Venècia (2001), São Paulo (2004), Yokohama al Japó (2005), Lyon (2010) i Antarctic (2017), entre d'altres. El 2001, el Witte de With de Rotterdam i la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona van presentar una retrospectiva de la seva obra, i el 2009 va fer-ho el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid. La seva obra es troba en múltiples col·leccions com el FRAC PACA (Fonds Régional d'Art Contemporain, Provence-Alpes-Côte d'Azur) de Marsella, la Fundació "la Caixa" de Barcelona, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, la Col·lecció Artium de Vitòria-Gasteiz i el MACBA de Barcelona.