Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963) va estudiar pintura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i gravat a l'Escola d'Arts i Oficis de Catalunya. L'any 1990 es va traslladar a Amsterdam per estudiar a la Gerrit Rietveld Academie, on es va llicenciar en audiovisuals el 1994. Entre els anys 1999 i 2000 va viure a Berlín, i actualment viu i treballa a Barcelona. Va fer la seva primera exposició a mitjans dels anys vuitanta. Des de llavors, ha centrat el seu treball conceptual al voltant del cos i la representació pròpia, però també a l’entorn de la percepció humana. Les seves peces híbrides (performance, fotografia i textualitat) es valen de llums, ombres, miralls i projeccions múltiples en una recerca visual sobre el gènere, l'espai domèstic i els arquetips de la feminitat en la qual la neteja és una de les metàfores centrals. Des dels anys noranta, la llum ha passat a ser un element fonamental del seu treball. Per mitjà de projeccions combinades amb objectes senzills de l’entorn quotidià, aconsegueix crear grans instal·lacions amb un efecte escenogràfic i màgic. Paral·lelament, utilitza la fotografia i el vídeo en obres que revisen la relació de l'espectador amb els objectes i les persones. L'aportació de Valldosera al llenguatge de l'escultura contemporània l'ha convertit en una de les artistes catalanes conceptuals amb més projecció internacional.

Des dels anys noranta, ha participat en nombroses biennals, com les de Kwang-ju a Corea del Sud (1995), Sydney (1996), Manifesta I a Rotterdam (1996), SITE Santa Fe a Nou Mèxic (1997), Istanbul (1997), Johannesburg (1997), Yokohama al Japó (2001), Sao Paulo (2003), Skulptur Projekte a Münster (1997) i Venècia (2001), entre d’altres. El 2001, el Witte de With de Rotterdam i la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona van organitzar una retrospectiva de la seva obra, i el 2009 va fer-ho el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid. La seva obra es troba en múltiples col·leccions com el FRAC PACA (Fonds Régional d’Art Contemporain, Provence-Alpes-Côte d'Azur) de Marsella, la Fundació "la Caixa" de Barcelona, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, el Museo de Bellas Artes de Álava, el Museo de Arte Contemporáneo de León, la Col·lecció Artium de Vitòria i el MACBA de Barcelona.

Eulàlia Valldosera
[consulta: 2 d’abril de 2019]