Va estudiar música popular i cinema a Xile, i art contemporani i nous mitjans a Le Fresnoy – Studio national des arts contemporains de Tourcoing, França. Des del 2010, viu i treballa entre París i Santiago de Xile. Amb una obra que combina vídeo, fotografia, instal·lacions i narracions, Ramírez valora les històries dins de les històries, les ficcions a cavall entre països i èpoques, i els miratges entre el somni i la realitat. Utilitza la imatge, sovint amb una gran frontalitat, i el so per construir intrigues i relats visuals en clau poètica i alhora política, que remeten a la fragilitat com un estat propi del món contemporani. En els seus mons imaginaris, el mar hi té una presència destacada, com a referent geogràfic que condensa la noció de moviment constant però també és registre de viatges, conquestes i migracions.

Actiu des de principis de la dècada del 2000, alguns dels espais on ha presentat les seves mostres individuals són el Museo de la Memoria y los Derechos Humanos de Santiago de Xile (2010), Musée des Beaux-Arts de Dunkerque (2013), Palais de Tokyo de París (2014), Museo Amparo de Puebla (2015), Centro Cultural MATA de Buenos Aires (2016), Centro Nacional de Arte Contemporáneo de Santiago de Xile (2017), Musée Les Abattoirs-FRAC Occitanie de Tolosa (2019) i Centre for Contemporary Art de Tel-Aviv (2022). Té obra en col·leccions com la del MoMA de Nova York, Museo Amparo de Puebla, Museo de la Memoria y los Derechos Humanos de Xile i MACBA de Barcelona, entre d’altres.