De mare i pare espanyols, va néixer i va viure la primera infància a l'Argentina. Quan tenia dotze anys la família es va instal·lar a Barcelona, on l'Elena es va formar a diferents acadèmies i a l'Escola de Belles Arts. Va establir un fort vincle amb el poble de Cadaqués, fins al punt que  des dels anys quaranta hi passava llargues temporades. Tot i que en aquella època va començar la seva producció pictòrica amb un llenguatge postimpressionista, als anys cinquanta es va anar decantant cap a l'abstracció, amb composicions quasi constructivistes. Als primers seixanta va incorporar les textures i va descobrir el collage i l'experimentació amb materials. Des de llavors —i sense abandonar mai la figuració— va centrar el seu treball en la figura femenina, situant-la sobre un fons monocrom i amb una gran sobrietat cromàtica. Paredes pinta dones amb elements sobredimensionats com caps, pits, cames ferides o sabates que ocupen l'espai central de la tela i que recorden —si bé més geomètriques i no tan orgàniques— les poupées surrealistes. Els seus títols apunten un horitzó de sentit que admet un lectura en clau de gènere: Pérfida, Sale huyendo, La prostituta, La monja o La mariée. Respecte al seu llenguatge plàstic, la crítica ha parlat de «nova figuració expressionista».

Paredes va presentar exposicions individuals a l'Ateneu Barcelonès (1962), l'Ateneu Mercantil de València (1963), la galeria Uno de Cadaqués (1964), la Sala Icària de Figueres (1965) i l'Ambaixada d'Espanya a Lisboa (1967). Va participar en múltiples mostres col·lectives i en fires internacionals. Algunes, com Abstractos catalanes (1964) o Exposición itinerante de Arte Español Contemporáneo (1964), van viatjar per tota la geografia peninsular. Va participar també en la col·lectiva Contemporary Spanish Art. 10 Artists of the Catalan School a la National Gallery of Canada d'Ottawa (1967). La seva obra es troba al Museu d'Art Contemporani d'Eivissa, el Museu de Cadaqués, l'Instituto Aragonés de Arte y Cultura Contemporáneos Pablo Serrano, el Museu d'Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés i el MACBA de Barcelona, entre d'altres.