Craigie Horsfield (Cambridge, 1949) va accedir a la fotografia a través de la pintura. Format en pintura a la Saint Martin’s School de Londres, ja a començament dels anys setanta es va passar a la fotografia entenent aquest gènere com un sistema més eficaç de representació de la realitat social contemporània. L’any 1972 es va traslladar a Polònia per conèixer en viu l’experiència vital en un país socialista, una realitat que va condensar un sèries de retrats de persones anònimes i que va inaugurar una manera de treballar que ha mantingut fins avui. Si bé no va començar a exposar fins a finals dels anys vuitanta, els seus retrats, sovint en blanc i negre, tenen una visualitat quasi pictòrica. Horsfield és un nom destacat en la reconsideració que es va donar, des de finals dels vuitanta, a les obres fotogràfiques en termes de tableaux. Sovint no imprimeix les seves fotografies fins uns anys més tard d’haver-les realitzat, imbuint a la seva obra, a més del sentit vivencial i relacional, una dimensió de memòria i de diàleg entre present i passat. Les seves sèries de fotografies s’han presentat en mostres col·lectives com les Documenta X i XI de Kassel (1997 i 2002) i de manera individual en espais com l’Institute of Contemporary Art de Londres (1993), Palais des Beaux-Arts de Brussel·les (1997), Musée de Jeau de Paume de París (2006), Museum of Contemporary Art Antwerp de Bèlgica (2010) o Tate Britain de Londres (2017). A Barcelona, va realitzar i presentar la sèrie La ciutat de la gent a la Fundació Tàpies (1996).