Nascut a Jerez de la Frontera, Chema Alvargonzález es va formar en pintura i multimèdia a l'Escola Massana de Barcelona i a la Hochschule der Künste de Berlín. Va viure i treballar entre Barcelona i Berlín, on va morir l'any 2009 i on va crear els tallers GlogauAIR, lloc de residència i de creació temporal d'artistes internacionals al barri de Kreuzberg. Amb una obra marcadament conceptual, Alvargonzález alterna fotografia, instal·lacions i escultura. Algunes de les seves propostes més conegudes són intervencions en edificis i instal·lacions amb neons i caixes de llum en espais com l'Hotel Amister de Barcelona (2004), l'estació central de Milà (2003), l'aeroport de Munic (2000) o l'ambaixada espanyola a Berlín (1992). Es tracta d'instal·lacions que giren a l'entorn de conceptes com la llum, el llenguatge, les formes, l'arquitectura i el receptor. Els espais urbans i el lloc de la condició humana són les seves preocupacions fonamentals, partint sempre d'una recerca de base sociològica, filosòfica i antropològica, i centrada en el paper de la llum com a llenguatge formal i també metafòric. Una llum entesa com a intuïció il·luminadora de camins que es trobaven a les fosques.

Va presentar exposicions individuals a l'Arts Santa Mònica de Barcelona (2011), la Caja San Fernando de Sevilla (2005), la sala Metrònom de Barcelona (1996 i 2004), el Museo de Navarra (2003), el Centro de Arte Contemporáneo de Málaga (2003), el Tinglado de Tarragona (2003), Kunst Büro de Berlín (1992), Bergmannstr. 110 de Berlín (1991) i el Castell de Peníscola (1985). Va participar en diverses biennals com LOOP de Barcelona (2017 i 2016), ARCO de Madrid (2015, 2014, i altres), FotoEspaña (2012), Paris Photo (2006), entre moltes d'altres. La seva obra forma part de múltiples col·leccions com la del Centro de Arte Contemporáneo de Málaga, el Deutsche Bank, el Banc de Sabadell, Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, la Fundación Caja Mediterráneo i el MACBA de Barcelona.