Antonio Gagliano és un artista visual, nascut a Córdoba (Argentina) el 1982. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat Nacional de Córdoba, va obtenir un màster en Teoria Crítica i Estudis Museístics pel PEI (MACBA). Els seus projectes entrellacen les pràctiques artístiques i la investigació, recorrent al dibuix i l’escriptura per explorar les moltes maneres en què el coneixement emergeix, s’organitza i es dissemina. Ha participat en exposicions com ara Acció. Una història provisional dels 90 (MACBA, 2020), Eine Neue Zunge (WKS Querungen, Stuttgart, 2017), Manufactories of Caring Space-Time (Museum voor Schone Kunsten, Gant, 2017), Anarchivo Sida (Tabakalera, Sant Sebastià, 2016) i Buno (Fundació Joan Miró, Barcelona, 2014), entre d’altres. Ha estat seleccionat en premis com ara arteBA-Petrobras, X edició (Buenos Aires, 2013) o Generación 2018 (Madrid, 2017). Els seus dibuixos han aparegut en publicacions com ara Der Spiegel i La Vanguardia i en assajos com ara Pornotopia. An Essay on Playboy's Architecture and Biopolitics (Paul B. Preciado, MIT Press, 2014). Entre els seus llibres destaquen El espíritu del siglo XX (Album, 2014) i Estado de la técnica / Stand der Technik (Verlag für Handbücher, 2019). Col·labora regularment com a editor i productor a Son[i]a de Radio Web MACBA. Des de 2020 forma part de l’àrea d’investigació i transferència de coneixements d’Hangar.