Antoni Cumella (Granollers, 1913-1985) va dur a terme una profunda renovació del llenguatge volumètric de la ceràmica. Format en el context familiar de producció ceràmica i alumne de Josep Maria Jujol i Josep Lluís Sert, va fer la seva primera exposició individual el 1936. Arran del seu compromís amb la causa republicana durant la Guerra Civil, en la qual va participar com a sanitari en el front d’Aragó i a València, va acabar internat en un camp de concentració de València. Després, i durant anys, va veure’s privat dels drets civils. Si bé al començament de la seva trajectòria artística es va centrar en la ceràmica objectual, camp on va incorporar la nova recerca informalista, el 1953 va fer les primeres plaques de ceràmica esmaltades, que van evolucionar cap a les escultures i els murals escultòrics. La seva experimentació constant en formes, textures, tons i matisos el va portar cap al terreny pictòric i al llenguatge arquitectònic. El 1958 va participar, amb Alexandre Cirici, en la constitució del primer museu d’art contemporani de Barcelona i el 1959, novament amb Cirici i amb Romà Vallès, va fundar l’Escola d’Art del FAD de Barcelona.

El 1955 va dur a terme la seva primera gran exposició al Museo de Arte Contemporáneo de Madrid. La primera exposició que va fer a Alemanya –juntament amb Miró–, va ser el 1956 a l’Städtischen Kunstsammlungen de Bonn. Des del 1962 va exposar a ciutats d’Alemanya i Suïssa principalment, però també a París, Washington, Bilbao i Madrid. Les seves obres es troben en nombrosos museus i els seus murals, a edificis diversos: a la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (en col·laboració amb J. M. Subirachs el 1959), al pavelló de l'Estat espanyol a la Fira Mundial de Nova York (1962-1964) i a l'empresa Sandoz, a Barcelona (1972). El 2005 el Museu de Granollers li va dedicar una retrospectiva.