Nascuda a Moçambic, va créixer durant els anys de l’apartheid a Sud-àfrica, on es va formar en Belles Arts a la Michaelis School of Fine Art de la Universitat de Ciutat del Cap. Viu i treballa entre Portugal i Sud-àfrica. L’obra de Ferreira es centra en l’impacte continuat del colonialisme i el postcolonialisme en la societat contemporània, posant èmfasi en les relacions d’identitat i interculturals entre l’Àfrica i els països d’Occident. En la seva producció –objectual, arquitectònica, sonora i videogràfica– les referències a la història social, política i econòmica del continent africà són constants, així com l’anàlisi de les temptatives, sovint fracassades, de la modernitat arquitectònica per adaptar-se a les realitats africanes. Ferreria recupera el treball i la imatge d’africans lluitadors com el poeta Peter Blum, el periodista Carlos Cardoso, la poeta Ingrid Jonker o la cantant i activista Miriam Makeba, entre d’altres.

Des de la seva primera exposició individual, al Centro de Arte Moderna Calouste Gulbenkian de Lisboa (1990), Ferreria ha exposat en espais destacats de ciutats com Porto, Estocolm, Londres, Johannesburg, Sâo Paulo o Ciutat del Cap. Va representar Portugal a la Biennal de Venècia (2007) i ha participat en les biennals de Lubumbashi al Congo (2013) i la Chicago Architecture (2017). La seva obra es troba en col·leccions com la del Museo Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, Fundaçâo de Serralves de Portugal, Fundaçâo Calouste Gulbenkian de Portugal, FRAC Dunkerque de França, Centro Galego de Arte Contemporánea de Santiago de Compostel·la o MACBA de Barcelona, entre moltes d’altres.