Alberto Sánchez (Toledo, 1895 – Moscou, 1962), conegut com Alberto, és un dels artistes clau de l'avantguarda espanyola. De formació autodidacta, el 1907 es va instal·lar a Madrid, on aviat es va implicar en les Joventuts Socialistes. L'any 1924, ja participava en exposicions surrealistes a la ciutat. Amb Benjamín Palencia, va crear l'anomenada Escuela de Vallecas, que volia modernitzar el panorama artístic del país. El 1938, el govern republicà el va enviar a Moscou com a professor de dibuix dels nens espanyols exiliats. Aquell mateix any, les bombes van destruir completament el seu estudi del barri de Lavapiés de Madrid i totes les obres que s'hi guardaven. Anys més tard, a Moscou, va refer-ne algunes. La seva escultura suposa una fusió d'elements d'inspiració popular amb alguns trets surrealistes treballats de manera molt estilitzada. Si bé les primeres obres, de 1920, s'inscriuen en el cubisme, a la dècada de 1930 acaba trobant un llenguatge propi, més acostat al surrealisme. Tot i que mai va tornar de l'exili, la seva figura està fortament unida a la plàstica espanyola del segle XX.

El 1932 va signar el manifest de la Sociedad de Artistas Ibéricos i va treballar per a La barraca de García Lorca realitzant els decorats i figurins per a Fuenteovejuna. Va participar en la I Exposición de Arte Revolucionario (1933) i en la Muestra del Grupo de Arte Constructivo (1933). El 1936, ADLAN va produir-li una exposició individual a Madrid i el 1937 va dur a terme una de les seves obres més conegudes per al Pavelló Espanyol de l'Exposició Internacional de París, on també s'exposava el Guernica de Picasso. Aquesta peça d'Alberto es va produir de nou el 2001 per instal·lar-la davant del Museo Reina Sofía de Madrid. Entre les diferents exposicions retrospectives dedicades a la seva obra, destaca la realitzada al Centro de Arte M-11 de Sevilla (1975).