Keith Haring
Activitat
Todos juntos podemos parar el sida
Mural de Keith Haring
El 27 de febrer farà vint-i-cinc anys que l’artista nord-americà Keith Haring va dur a terme el mural Todos juntos podemos parar el sida a la plaça Salvador Seguí de Barcelona, que posteriorment es va instal·lar al mur que dóna a la plaça Coromines, al costat del MACBA.
Amb motiu d’aquesta celebració i de la instal·lació d’una reproducció del mural al mateix mur que l’havia acollit anys enrere, es projecta a l’auditori del MACBA un vídeo documental que mostra l’artista en el procés de creació de l’obra. La presentació anirà a càrrec de César de Melero, propietari del vídeo i una de les persones que va ser testimoni del treball de Keith Haring a Barcelona l’any 1989.
Fins al dia 2 de març es podrà veure al vestíbul del museu una sèrie de fotografies documentals que mostren Keith Haring pintant el mural el 1989.
Aquesta activitat és una iniciativa de Raval Cultural.
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
participant
Keith Haring va néixer el 1958 a Reading, a l’estat de Pennsilvània, i va créixer a Kutztown, una ciutat propera. Va morir a Nova York el 1990. Format a la Ivy School of Professional Art de Pittsburgh i a la School of Visual Arts de Nova York, després d’escoltar una xerrada de l’artista búlgar Christo, va veure clar que l’art podia prendre el carrer. Al principi dels anys vuitanta, va començar a intervenir amb retoladors o guix en els espais negres destinats a publicitat del metro de Nova York. Haring va fer múltiples grafits, fet que li va suposar més d’una detenció policial i que comencés a ser conegut més enllà dels circuits tradicionals. El 1982, l’exposició a la galeria Tony Shafrazi de Nova York va projectar-lo en el mercat de l’art i en poc temps va esdevenir un artista molt valorat. Amb una estètica naïf pròxima al pop i un fort component de crítica social, les seves creacions en una gran diversitat de formats (paper, murs urbans, escultures, roba…) mostren siluetes simples definides amb traços negres gruixuts i aplicacions de colors plans. Nens, animals, objectes voladors, piràmides, televisors i, sobretot, escenes sexuals, són les seves icones habituals. Expressant conceptes universals com la mort, el sexe, el naixement, les drogues i la tecnologia, i emprant un estil que prima la línia i un missatge directe, va ser capaç d’accedir al gran públic. El 1989 va crear una fundació amb el seu nom per lluitar contra la sida. Va morir l’any següent, als 31 anys.
Tot i que mai va deixar de practicar l’art al carrer, ja en vida Haring va realitzar exposicions en centres reconeguts com l’Stedelijk Museum d’Amsterdam (1986) o el Whitney Museum of American Art de Connecticut (1986), i va participar en certàmens com la Documenta de Kassel (1982), la Biennal de Sâo Paulo (1983) i la Biennal del Whitney (1983). Entre els seus murals púbics, destaquen el que va fer a Nova York per celebrar el centenari de l’Estàtua de la Llibertat el 1986, en el qual van participar nou-cents nens; el del cantó oriental del mur de Berlín el 1986; el del Necker Children’s Hospital de París el 1987, i el que va realitzar al Raval de Barcelona el 1989 i que avui es troba a la Col·lecció MACBA. Des de la seva mort, l’obra de Haring ha estat objecte de nombroses exposicions i retrospectives, com la de la Kunsthaus Wien (1995), la Fundació “la Caixa” a Madrid (1995), el Museum of Contemporary Art de Sydney (1996) o el Musée d’art moderne de París (2013).
llegir-ne més
Tot i que mai va deixar de practicar l’art al carrer, ja en vida Haring va realitzar exposicions en centres reconeguts com l’Stedelijk Museum d’Amsterdam (1986) o el Whitney Museum of American Art de Connecticut (1986), i va participar en certàmens com la Documenta de Kassel (1982), la Biennal de Sâo Paulo (1983) i la Biennal del Whitney (1983). Entre els seus murals púbics, destaquen el que va fer a Nova York per celebrar el centenari de l’Estàtua de la Llibertat el 1986, en el qual van participar nou-cents nens; el del cantó oriental del mur de Berlín el 1986; el del Necker Children’s Hospital de París el 1987, i el que va realitzar al Raval de Barcelona el 1989 i que avui es troba a la Col·lecció MACBA. Des de la seva mort, l’obra de Haring ha estat objecte de nombroses exposicions i retrospectives, com la de la Kunsthaus Wien (1995), la Fundació “la Caixa” a Madrid (1995), el Museum of Contemporary Art de Sydney (1996) o el Musée d’art moderne de París (2013).
artistes
1 artistes