
Activitat
Dimarts 13 de maig de 2025
Taller del Grup de treball de RWM amb Marta Echaves
Aquesta trobada proposa encreuar l’enfocament d’aprenentatge col·lectiu i pràctic del Grup de treball de Ràdio Web MACBA i la investigació en curs de Marta Echaves, filòsofa, investigadora i programadora cultural, centrada en la crisi contemporània de salut mental, l’ús creixent de psicofàrmacs i el renovat interès de la indústria farmacèutica per les drogues psicodèliques com a tractament antidepressiu.
Vivim immersos en una crisi de salut mental sense precedents. En un clima d’incertesa existencial, morbiditat gestionada i amenaça d’extinció planetària, el nombre de persones diagnosticades de depressió i amb prescripció farmacològica augmenta d’una manera constant. En la darrera dècada, l’anomenat “Renaixement dels psicodèlics” ha mobilitzat la indústria farmacèutica, els centres universitaris de prestigi mundial i el teixit de les start-ups biomèdiques per buscar nous tractaments antidepressius. Les drogues que fins fa pocs anys es veien com un perill per a la salut pública i eren criminalitzades –com l’LSD, la psilocibina, l’MDMA, la ketamina– ara estan sent investigades pels seus possibles i innovadors efectes terapèutics. Però què motiva l’interès renovat per aquestes substàncies? Som realment davant d’un canvi de paradigma neuropsiquiàtric i farmacològic?
La investigació en curs de Marta Echaves pren com a fil conductor l’únic d’aquests “psicodèlics” que ha estat aprovat per al seu ús com a antidepressiu: la ketamina. Utilitzada com a anestèsic en hospitals des de la dècada de 1970, és cada cop més popular com a droga recreativa. A més, la història de la ketamina porta qüestionar-se com la política de les drogues i els fàrmacs ha modelat, durant els segles XX i XXI, els mecanismes de control social. A partir d’aquí, es proposa analitzar les causes estructurals dels malestars contemporanis i la nostra relació amb el consum de substàncies que, com pròtesis, ens ajuden a bregar amb l’esgotament, l’ansietat i la manca d’horitzons en el present.
Ens interessa, així mateix, conèixer les diferents estratègies d’investigació de Marta Echaves i com aquesta opera en diverses freqüències, desjerarquitzant i posant al mateix nivell l’experiència situada i l’anecdòtic, l’escriptura i l’assaig, els documents històrics, elements de la cultura popular, entrevistes amb professionals del sector i el relat testimonial. Amb la pregunta com a metodologia i motor, Marta Echaves ens convida a “quedar-nos amb el problema” i habitar la complexitat.