
Activitat
Supòsits oposats: sobre l’esfera pública, l’art i la clínica
Des de 2002 el MACBA reuneix professionals dels camps psicoanalític, artterapèutic i antropològic per aportar formulacions innovadores adaptades a les produccions artístiques. El propòsit de Supòsits oposats és donar visibilitat a aquests projectes, qüestionar-los i regular teòricament el que prové d’aquestes aplicacions.
El grup de treball està dirigit per Montserrat Rodríguez i Eva Marxen, i comptarà amb la col·laboració dels artistes Ignasi Aballí i Dora García, la psicoanalista Shula Eldar i l’antropòleg Àngel Martínez.
El plantejament de Montserrat Rodríguez és fruit de la seva recerca sobre la mecànica dels processos de creació de llenguatge, la consistència de la producció artística i les lògiques del vincle social que resulten de la pràctica psicoanalítica amb usuaris o pacients de centres de salut mental de Barcelona i el seu entorn. Aquest treball es va iniciar el 2002.
El projecte d’Eva Marxen consisteix en una aplicació de l’artteràpia d’orientació psicoanalítica, amb una comprensió antropològica. Es va iniciar el 2003 en centres educatius del Raval amb adolescents considerats “en situació de risc d’exclusió social”. Es van crear les condicions necessàries (l'”espai potencial” de Winnicott) per a un treball subjectiu orientat a sostenir la capacitat de simbolització.
Les pràctiques es van desenvolupar en un espai públic –el MACBA–, amb l’objectiu d’investigar els processos de construcció de la imatge i les formacions socials que provenen d’aquestes aplicacions. Els punts d’intersecció entre el dispositiu analític i l’artterapèutic són l’ús de les produccions visuals i el desenvolupament del treball amb col·lectius que la política situa a la perifèria de l’esfera social.