Sota la bomba. El jazz de la Guerra d’imatges transatlàntica
Activitat

Sota la bomba. El jazz de la Guerra d’imatges transatlàntica

en curs

Programa de cinema dirigit per Serge Guilbaut

A finals de la dècada de 1950 Guy Debord va fer un film avantguardista radical titulat Hurlement en faveur de Sade, en el qual una sèrie de pantalles en negre, acompanyades d'alguns comentaris, anunciaven la fi de la ingenuïtat visual. La pel·lícula de Debord era una mena de suïcidi visual, una crítica radical de la imatge percebuda com a una cosa no ja completament acrítica, sinó al servei sempre de la manipulació ideològica. I per això Debord va pronunciar aquesta divertida frase: «Il n'y a pas de film. Le cinéma est mort. Il ne peut plus y avoir de films. Passons si voulez au débat.» La paraula seguida de l'acció havia de substituir la imatge seguida de la inacció o de la contemplació.

Però aquesta era la posició de l'avantguarda extrema. La cultura occidental en general, per contra, estava llançant per tots els mitjans una ofensiva visual en el context de la Guerra Freda, definint cada esfera de la vida quotidiana, des de la política fins al consumisme. En aquest context, el cinema va esdevenir un camp de debats aferrissats on les pel·lícules participaven en una poderosa lluita ideològica. Va ser per això que, immediatament després de la guerra, el cinema va prendre part en una intensa batalla entre els interessos de Hollywood, que pretenien difondre l'American way of life per tot el món occidental, i França, que esperava sense èxit conservar la seva vella tradició de «qualitat francesa» en una indústria que s'havia modernitzat després de la guerra. Aquesta fractura es va fer visible el 1946, durant les negociacions de l'acord Blum-Byrnes, que van revelar la importància que els americans atorgaven a la cultura en la seva lluita contra el comunisme. Els francesos, que volien assolir quotes per preservar la seva indústria, van ser incapaços d'aconseguir-ho sota la pressió de les necessitats econòmiques; to plegat era part d'un programa que després es coneixeria amb el nom de Pla Marshall.

La sèrie de pel·lícules seleccionades per a aquesta exposició pretén mostrar la complexa interacció entre l'expressió fílmica popular en tots dos països en una època de radical transformació cultural i d'amenaces polítiques. Les pel·lícules van continuar la seva tradició de comentari social, però aquesta vegada en un marc una mica més restringit. A les seves millors produccions cinematogràfiques, tant França com els Estats Units tractaven de definir una nova cultura específica després de la guerra, alhora que la proposaven com a model general per a la cultura d'Occident. Aquesta és la raó per la qual el debat crític a la pintura i en el cinema va ser tan acalorat i perquè, en alguns cercles, les imatges dels Estats Units eren signe de modernitat mentre que per a d'altres ho eren de reacció.

Serge Guilbaut

mostrar-ne més mostrar-ne menys

Programa de cinema dirigit per Serge Guilbaut

A finals de la dècada de 1950 Guy Debord va fer un film avantguardista radical titulat Hurlement en faveur de Sade, en el qual una sèrie de pantalles en negre, acompanyades d’alguns comentaris, anunciaven la fi de la ingenuïtat visual. La pel·lícula de Debord era una mena de suïcidi visual, una crítica radical de la imatge percebuda com a una cosa no ja completament acrítica, sinó al servei sempre de la manipulació ideològica. I per això Debord va pronunciar aquesta divertida frase: «Il n’y a pas de film. Le cinéma est mort. Il ne peut plus y avoir de films. Passons si voulez au débat.» La paraula seguida de l’acció havia de substituir la imatge seguida de la inacció o de la contemplació.

Però aquesta era la posició de l’avantguarda extrema. La cultura occidental en general, per contra, estava llançant per tots els mitjans una ofensiva visual en el context de la Guerra Freda, definint cada esfera de la vida quotidiana, des de la política fins al consumisme. En aquest context, el cinema va esdevenir un camp de debats aferrissats on les pel·lícules participaven en una poderosa lluita ideològica. Va ser per això que, immediatament després de la guerra, el cinema va prendre part en una intensa batalla entre els interessos de Hollywood, que pretenien difondre l’American way of life per tot el món occidental, i França, que esperava sense èxit conservar la seva vella tradició de «qualitat francesa» en una indústria que s’havia modernitzat després de la guerra. Aquesta fractura es va fer visible el 1946, durant les negociacions de l’acord Blum-Byrnes, que van revelar la importància que els americans atorgaven a la cultura en la seva lluita contra el comunisme. Els francesos, que volien assolir quotes per preservar la seva indústria, van ser incapaços d’aconseguir-ho sota la pressió de les necessitats econòmiques; to plegat era part d’un programa que després es coneixeria amb el nom de Pla Marshall.

La sèrie de pel·lícules seleccionades per a aquesta exposició pretén mostrar la complexa interacció entre l’expressió fílmica popular en tots dos països en una època de radical transformació cultural i d’amenaces polítiques. Les pel·lícules van continuar la seva tradició de comentari social, però aquesta vegada en un marc una mica més restringit. A les seves millors produccions cinematogràfiques, tant França com els Estats Units tractaven de definir una nova cultura específica després de la guerra, alhora que la proposaven com a model general per a la cultura d’Occident. Aquesta és la raó per la qual el debat crític a la pintura i en el cinema va ser tan acalorat i perquè, en alguns cercles, les imatges dels Estats Units eren signe de modernitat mentre que per a d’altres ho eren de reacció.

Serge Guilbaut

mostrar-ne més mostrar-ne menys
dates
23 de juliol 2007 – 5 de desembre 2007
preu
Una sessió: 2 €Abonament: 12 €Amics del MACBA: gratuït Auditori MACBA. Aforament limitat.
títol
Sota la bomba. El jazz de la Guerra d’imatges transatlàntica
programa
0 activitats