Programa de concerts coordinat per Aurelio Santos
Després de la Segona Guerra Mundial, el jazz va emergir com una de les forces culturals nord-americanes més potents en la conquesta de l'hegemonia global i com una de les arts que va emblematitzar millor la ruptura de les antigues divisions entre cultura popular i alta cultura d'avantguarda. Des de llavors el gènere ha desbordat constantment les seves pròpies fronteres i s'ha mantingut en un estat incessant d'hibridisme i mutació, de manera que la pregunta sobre la seva veritable identitat ha estat tan recurrent com elusiva.
Al llarg dels últims anys hi ha hagut diverses manifestacions musicals que han provocat l'encuny de l'expressió «so Barcelona», resultat de l'hibridisme d'estils musicals molts diversos com ara el reggae, el funk, el hip-hop, el rock, etc. Aquest hibridisme, resultat de la presència i la circulació d'una gran diversitat d'artistes a la ciutat, depassa qualsevol possibilitat de definir una escola local. Tot i aquesta etiqueta, el «so Barcelona» és un so que supera la noció del que és local i proposa una geografia sonora impossible de delimitar geogràficament.
Aquesta sèrie de tres concerts s'obre a la interacció de set músics actius a l'escena local en tres combinacions diferents i tenint en compte les diverses procedències geogràfiques, així com els estils musicals que adopta cadascun d'ells. Un viatge musical que travessarà els territoris del jazz, el groove, el funk i l'electrònica més experimental, sense aturar-se en cap d'aquests estils i amb el virtuosisme solista de tots els músics implicats.
D'aquesta manera, el programa vol plantejar l'interrogant tant sobre l'escena local com sobre l'estat del jazz davant les seves múltiples morts anunciades i les seves consecutives resurreccions i reencarnacions.
