Simptomart, fòrum interdisciplinari
Activitat

Simptomart, fòrum interdisciplinari

Coordinat per Enric Berenguer i Clara Garí
Els dijous 25 de març, 29 d'abril i 27 de maig, a les 19.30 h.

Quina relació té l'art amb allò que se'n diu i amb allò que se'n fa? Alguns (no el crític necessàriament), si parlem de l'art és perquè trobem en l'art el símptoma. Símptoma, en el sentit freudià: no pas com la malaltia mateixa, ni com la seva manifestació, sinó com la seva interpretació i el seu tractament alhora. Com a símptoma, l'art interpreta i tracta alguna cosa. Ho fa d'una manera que és la resposta particular d'algú a un punt d'impossibilitat. Però el que té de bo és que és una resposta que no pretén poder resoldre res. I paradoxalment, com a resposta, és ja una forma de tractament. De fet, no hi ha cap veritable tractament que no sigui una resposta. Per això, els mals tractaments del símptoma –que són coses que se li fan a algú– en el fons ben poca cosa curen.
Si hi ha alguna cosa que no ofereix cap dubte és que el símptoma-art és la resposta d'algú. El fet que aquesta resposta d'algú valgui per a altres justifica que un museu pugui ser el lloc d'una cura que cerquem, encara que no sapiguem de què. Tot i que només sigui del desig insadollable de mirar, que és una de les malalties de l'ésser parlant. Però hi ha moltes altres malalties incurables nostres que poden trobar aquí alguna cura, o si més no cercar-la.
Sintomarte convoca, doncs, els qui s'ocupen de l'art des de la perspectiva del símptoma: símptoma de la civilització, resposta a l'horror o a la barbàrie, interpretació, formulació d'un desig o d'una manera de gaudir. També lluita contra les conseqüències de la bogeria, ja sia la que sosté un individu contra el col·lapse del seu món, ja sia la del món mateix, el de tothom.

Enric Berenguer és psicoanalista
Clara Garí és artista

Coordinat per Enric Berenguer i Clara Garí
Els dijous 25 de març, 29 d’abril i 27 de maig, a les 19.30 h.

Quina relació té l’art amb allò que se’n diu i amb allò que se’n fa? Alguns (no el crític necessàriament), si parlem de l’art és perquè trobem en l’art el símptoma. Símptoma, en el sentit freudià: no pas com la malaltia mateixa, ni com la seva manifestació, sinó com la seva interpretació i el seu tractament alhora. Com a símptoma, l’art interpreta i tracta alguna cosa. Ho fa d’una manera que és la resposta particular d’algú a un punt d’impossibilitat. Però el que té de bo és que és una resposta que no pretén poder resoldre res. I paradoxalment, com a resposta, és ja una forma de tractament. De fet, no hi ha cap veritable tractament que no sigui una resposta. Per això, els mals tractaments del símptoma –que són coses que se li fan a algú– en el fons ben poca cosa curen.
Si hi ha alguna cosa que no ofereix cap dubte és que el símptoma-art és la resposta d’algú. El fet que aquesta resposta d’algú valgui per a altres justifica que un museu pugui ser el lloc d’una cura que cerquem, encara que no sapiguem de què. Tot i que només sigui del desig insadollable de mirar, que és una de les malalties de l’ésser parlant. Però hi ha moltes altres malalties incurables nostres que poden trobar aquí alguna cura, o si més no cercar-la.
Sintomarte convoca, doncs, els qui s’ocupen de l’art des de la perspectiva del símptoma: símptoma de la civilització, resposta a l’horror o a la barbàrie, interpretació, formulació d’un desig o d’una manera de gaudir. També lluita contra les conseqüències de la bogeria, ja sia la que sosté un individu contra el col·lapse del seu món, ja sia la del món mateix, el de tothom.

Enric Berenguer és psicoanalista
Clara Garí és artista

dates
25 de març 2004
preu
Entrada lliure. Aforament limitat.
títol
Simptomart, fòrum interdisciplinari
dates
25 de març 2004
títol
Simptomart, fòrum interdisciplinari
preu
Entrada lliure. Aforament limitat.
programa
0 activitats