
Activitat
Del 18 d'octubre al 14 de desembre de 2024
Si un viatge comença aquí
Si un viatge comença aquí és un projecte de l’artista Clara Nubiola que neix en el marc de la col·laboració entre el MACBA, el Departament de Justícia i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i que pretén acostar l’art a les persones privades de llibertat i reforçar els vincles familiars entre pares i mares interns i els seus fills i filles. Un procés de treball basat en l’observació del dins/fora, la il·lustració i el relat.
A través de l’art com a element transformador, es pretén fomentar la reflexió, la comunicació, l’empatia i la comprensió mútua oferint espais participatius que afavoreixin la creació conjunta i en què s’integrin altres veus que expliquen com es viuen les maternitats i les paternitats des de la presó.
3 centres penitenciaris // 7 interns i les seves famílies // 8 sessions // 14 quaderns de viatge amb la voluntat de visibilitzar i posar veu a les paternitats i les maternitats des de la presó.
Des de sempre, viatjar, allunyar-nos del nostre entorn conegut i dels nostres amics i familiars i desplaçar-nos a altres llocs per descobrir altres paratges, pobles i costums ha comportat, d’una banda, adquirir experiència sobre el territori, tenir la vivència en primera persona de transitar per llocs nous, i, d’una altra, crear un relat per compartir i explicar l’experiència viscuda.
Postals, cartes, missatges, emails i whatsapps han servit i serviran com a vehicles que narren i guarden les nostres experiències, suports des dels quals explicar als nostres éssers estimats que el viatge ha anat bé, que el lloc és meravellós, però que hi fa una calor insuportable i les maletes s’han extraviat. El projecte Si un viatge comença aquí és i serà la història de dos viatges: el de sis pares i una mare que viatgen des dels seus centres penitenciaris per descobrir Barcelona i el viatge fet de quotidianitats i tasques diàries que cada matí emprenen les seves famílies.
A través de dos quaderns, un per al pare o mare i un altre per a la família, s’inicia una correspondència setmanal que és un relat mutu d’aquest viatge que no necessita avions, maletes o Instagram; un viatge que succeeix quan s’alenteix el ritme, quan es para atenció a allò que es veu i s’observa l’entorn com per primer cop. Perquè descobrir no exigeix allunyar-se, i sorprendre’s és a l’abast dels nostres passos. La proposta busca reforçar els llaços entre pares i mares que compleixen condemna en centres penitenciaris i les seves famílies, a través d’uns quaderns de viatge que són diàleg i que estan escrits per a l’altre.
Si un viatge comença aquí han sigut vuit sessions –una per setmana– que ens han demostrat que els bons viatges són aquells que, amb la ruta traçada, no tenen por d’improvisar.