Montserrat Moliner,

Activitat
Del 5 de febrer al 21 d'abril de 2025

Producció de valor. Anys treballats ≠ Anys cotitzats 

Un projecte de Montserrat Moliner. [contra]panorama
finalitzada
Montserrat Moliner, "Producció de valor. Anys treballats ≠ Anys cotitzats", 2024. Foto: Juande Jarillo

El 1921, Wieland Herzfelde declarava que «l’artista és un treballador i, com altres treballadors, és explotat. Això no obstant, no forma part del proletariat… no té camarades, sinó rivals i competidors; la seva existència és burgesa». Potser les coses no han canviat gaire per a lis artistes des d’aleshores. De totes maneres, la generalització de la inseguretat laboral i l’economia de bolos han facilitat que les barreres a l’organització i la solidaritat col·lectiva que Herzfelde diagnosticava entre ellis avui s’hagin estès a molts altres sectors laborals.

En la seva presentació per a [contra]panorama, Montserrat Moliner crida l’atenció sobre un altre aspecte de la feina artística que continua sent singular. Tal com apuntava Erik Olin Wright, qualsevol treballador pot accedir a dos tipus diferents de poder; en primer lloc, un poder estructural que li correspon en virtut de la posició que ocupa en el sistema econòmic, l’estat del mercat laboral i el seu lloc en els assemblatges productius (com més necessari és la seva feina per al funcionament del sistema econòmic, més poder estructural té), i, en segon lloc, un poder associatiu al qual accedeix mitjançant l’organització col·lectiva en sindicats, partits o altres formes d’associació.

Per tant, segons aquest esquema, mentre que el treball artístic resulta excepcional en la mesura que retén poder sobre la manera d’organitzar la seva producció (cada artista és la seva pròpia línia de producció autoorganitzada i no transferible, no competeix per tallar preus pel mateix producte), sembla que manca completament de poder pel que fa a treballadors. És a dir, el que aquesta excepcionalitat no impedeix és l’autoexplotació extrema, fins i tot si el resultat d’aquesta situació no és més que un retorn minvant de la inversió.

Així doncs, l’exercici de resistir treballant d’artista constitueix, per si sol, una meta gairebé impossible. Montserrat Moliner assenyala aquesta aparent manca de poder i agència en una trajectòria que semblaria atzarosa, si bé factors com el patrimoni i contactes heretats influeixen poderosament en aquest atzar. Tot i que no falten proves per superar, preguntes per respondre, precaucions per prendre; no hi ha cap estratègia que ens asseguri que la nostra presa de posició ens farà arribar a bon port. 

mostrar-ne més mostrar-ne menys
dates
Del 5 de febrer al 21 d’abril de 2025
localització
Sales del museu
títol
Producció de valor. Anys treballats ≠ Anys cotitzats 
dates
Del 5 de febrer al 21 d’abril de 2025
títol
Producció de valor. Anys treballats ≠ Anys cotitzats 
localització
Sales del museu
[contra]panorama
[contra]panorama, la 2a edició de Panorama, un projecte triennal iniciat pel MACBA el 2021, manté la intenció original d’«aprofundir en la col·laboració i el diàleg amb artistes i agents culturals del nostre context», però ho fa mitjançant un exercici que es desenvolupa al llarg d’un any i que adopta literalment el títol del projecte per qüestionar tant la rellevància del format triennal (o biennal) com la seva capacitat per oferir una imatge panoràmica del present.
també et pot interessar