David Grubbs
Activitat

Post-rock?

en curs
David Grubbs

Programa de concerts Grec 2009

El març de 1994, en la seva ressenya de l’àlbum Hex per a la revista Mojo, el crític britànic Simon Reynolds va emprar el terme «post-rock» per definir la música del grup Bark Psychosis. Si bé no era la primera vegada que s’aplicava aquesta etiqueta, el text de Reynolds se sol assenyalar com a fita fundacional del no-gènere per excel·lència.

Segons Reynolds, el post-rock engloba una nova concepció del rock, en què la investigació tímbrica s’imposa als desenvolupaments harmònics, el que és instrumental i abstracte al que és narratiu i literal; un rock que no vol conformar-se a ser només rock i per això integra les descobertes rítmiques i texturals de l’electrònica, el jazz, el hip-hop, o el dub jamaicà; un rock que, sense renegar el passat –dins el seu ampli ventall estilístic sovint es deixen endevinar les herències del krautrock germànic o del Rock in Opposition d’Henry Cow i Art Bears–, es resisteix a la seva reiteració.

Tot i així, no n’hi ha prou amb les constants formals del post-rock per identificar-lo i classificar-lo: el seu públic és bigarrat i els seus discursos, diversos. Potser per això el terme s’assigna sovint amb lleugeresa i no poques vegades la seva conceptualització depèn exclusivament de la subjectivitat de qui ho aplica. Els uns hi volen veure la recuperació de les essències del rock alemany dels setanta, un retorn al rock progressiu. Uns altres celebren l'(aparent) rendició de les guitarres davant les possibilitats (aparentment) infinites del mitjà electrònic. N’hi ha d’altres que fins i tot estableixen connexions amb el postpunk dels primers vuitanta a través de l’influx de la música jamaicana. En realitat tothom –i ningú– té raó. De fet, el post-rock es defineix, en essència, pel que no és: el tradicional, el ja codificat, el fàcilment consumible.

Més futurista que postmodern, encara que poc bel·ligerant i per tant mancat de prou impacte mediàtic per transcendir comercialment, el post-rock es desenvolupa en els marges del mercat i utilitza els mateixos circuits que tantes altres atomitzacions estilístiques de «l’alternatiu». En definitiva, si alguna cosa és el post-rock és una actitud a favor de la singularitat i la curiositat, de la llibertat d’elecció estètica i l’experimentació al marge de dogmes i cànons.

mostrar-ne més mostrar-ne menys
dates
2 de juliol 2009 – 23 de juliol 2009
preu
Entrada: 5 eur. Amics del MACBA: gratuït. Auditori MACBA. Capacitat limitada
títol
Post-rock?
dates
2 de juliol 2009 – 23 de juliol 2009
títol
Post-rock?
preu
Entrada: 5 eur. Amics del MACBA: gratuït. Auditori MACBA. Capacitat limitada
programa
0 activitats